Capa freàtica

Una capa freàtica o napa subterrànea és una acumulació d'aigua subterrànea que es troba a una profunditat relativament menuda baix el nivell del sol. Més precisament és un aqüífer relativament superficial, puix els aqüífers poden estar també a majors profunditats.

D'elles s'alimenten els pous i les fonts d'aigua, potable o no. Són els aqüífers més exposts a la contaminació provinent de la superfície.

Una capa freàtica sol estar llimitada per dos superfícies. L'inferior sol ser un estrat de terreny impermeable a una profunditat més o menys gran. Per damunt hi ha una zona saturada, la capa freàtica en sí, el llímit superior de la qual pot ser un estrat impermeable o no. Este llímit és el que es diu nivell freàtic. Si el terreny que està per damunt d'eixe nivell és permeable, es tractarà, normalment, d'una zona insaturada.

Per capa freàtica s'entén la part del sol saturada d'aigua, és dir, aquella en la que els buits entre els grans de terra estan completament plens d'aigua. Si l'estrat que està per damunt no és impermeable, hi haurà terres no saturades, que els seus intersticios contenen, ademés d'aigua, també aire.

Pot ser suficient una aportació suplementària i reduïda d'aigua per a fer passar la capa no saturada a capa saturada, és dir, per a pujar el nivell freàtic. I, si la gruixa d'esta capa no saturada era originalment poc important (nivell freàtic somero) i la topografia del lloc es presta a això, l'aigua afloraria a la superfície, en forma de charca, estany o llac, i fins a pot desencadenar una inundació.

Tipos de capes freàtiques

• Es diu que una capa és lliure quan el seu nivell superior pot variar sense trobar-se constreñido per un substrat superior de terreny impermeable. La perforació d'un pou sobre este tipo de capa no influirà sobre el nivell freàtic, que solament variarà per atres causes.
• En cas contrari es parlaria d'una capa confinada. L'aigua estarà a pressió i si es perfora un pou, l'aigua puja fins al seu nivell d'equilibri, que serà aquell en que la pressió de l'aqüífer iguale a la pressió atmosfèrica. Si este equilibri es produïx per damunt del nivell del terreny, es parla d'un pou artesiano.
• Hi ha també un atre tipo de capa, confinada, pero sense cap contacte en l'exterior i que no es recarrega des d'époques molt lluntanes, i es diu capa freàtica fòssil.

Capes freàtiques d'aigües calentes

Artícul principal → Aigües termals.

En alguns casos hi ha capes freàtiques d'aigua calenta, aigües que procedixen de capes subterrànees de la Terra que es troben a major temperatura. Per la seua temperatura, tenen capacitat per a dissoldre certs minerals continguts en els terrenys en que estan i aixina, moltes d'elles són riques en diferents components minerals i poden amprar-se en usos terapèutics, com a banys, inhalacions, irrigaciones, (vore Hidroterapia) i també para calefacció d'edificis. Per lo general es troben a lo llarc de llínees de falles ya que a lo llarc del pla de falla poden introduir-se les aigües subterrànees que es calfen en aplegar a certa profunditat i pugen despuix en forma de vapor (que pot condensarse en aplegar a la superfície, formant un géiser) o de manantiales d'aigua calenta.