Còdic degenerado

La degeneració (o degenerativo) és una característica del còdic genètic, la regla de correspondència entre la seqüència de nucleòtits dels àcits nucleicos i la seqüència d'aminoàcits dels polipèptits. Es referix a que existixen més codones distints dels necessaris per a guardar l'informació genètica.

Codificació

La maquinària bioquímica de la matèria viva basa el seu funcionament en cadenes d'aminoàcits, d'un repertori de 20, cridades polipèptits, que a la seua volta formen proteïnes. En un organisme hi ha mils de polipèptits; cada polipèptit té una llongitut determinada i una seqüència ordenada pròpia d'aminoàcits. L'informació hereditària, la que passa de pares a fills, és fonamentalment, encara que no únicament, un catàlec codificat dels polipèptits que l'organisme deu ser capaç de sintetisar.

Casi tot lo món sap, hui en dia, que l'informació que manegen els sistemes informàtics consistix en una seqüència d'estats binarios, descrits com zeros i uns, en les que es pot indicar, per mig de les corresponents taules de conversió, una lletra d'un text, la freqüència d'un sò, o la cantitat de color roig en un punt o pixel determinat d'una image en pantalla.

Análogament, l'informació hereditària no és la pròpia seqüència d'aminoàcits, sino una seqüència corresponent d'àcit nucleico (que es guarda com ADN i es copia a ARN per al seu maneig), i la correspondència entre abdós seqüències ve establida per la taula coneguda com a còdic genètic. (Per a una explicació més detallada V. síntesis proteica)

Cada aminoàcit és indicat en la seqüència genètica per tres esclavons de la cadena nucleica (tres nucleòtits) el conjunt dels quals forma un codón. Com hi ha quatre classes de nucleòtits (A,G,O,C) hi ha 4³=64 codones possibles. Es conta puix en 64 codones per a indicar solament 20 aminoàcits (més la senyal de terminació, que indica que la traducció del polipèptit ya està completa).

Solament dos aminoàcits, metionina i triptófano, estan codificats per un sol codón: en l'extrem contrari, tres aminoàcits, leucina, serina i arginina, estan codificats per sis codones cada u.

Còdic genètic: taula inversa (en negreta l'aminoàcit, a la dreta els codones que ho indiquen)

Ala/A	GCU, GCC, GCA, GCG	Leu/L	UUA, UUG, CUU, CUC, CUA, CUG
Arg/R	CGU, CGC, CGA, CGG, AGA, AGG	Lys/K	AAA, AAG
Asn/N	AAU, AAC	Met/M	AUG
Asp/D	GAU, GAC	Phe/F	UUU, UUC
Cys/C	UGU, UGC	Pro/P	CCU, CCC, CCA, CCG
Gln/Q	CAA, CAG	Ser/S	UCU, UCC, UCA, UCG, AGU, AGC
Glu/I	GAA, GAG	Thr/T	ACU, ACC, ACA, ACG
Gly/G	GGU, GGC, GGA, GGG	Trp/W	UGG
His/H	CAU, CAC	Tyr/I	UAU, UAC
Ile/I	AUU, AUC, AUA	Val/V	GUU, GUC, GUA, GUG
START	AUG	STOP	UAG, UGA, UAA

Els distints codones que codifiquen per a un mateix aminoàcit es denominen codones sinònims. Els codones sinònims tendixen a coincidir en un o dos dels nucleòtits inicials (vore la taula), encara que no sempre. Per eixemple, quatre dels codones que codifiquen per a la serina (Ser o S) escomencen per UC.

Açò fa que certes mutacions puntuals, les que afecten als nucleòtits no coincidentes de codones sinònims, carixquen de conseqüències. Per eixemple, si en la seqüència apareix un codón UCA, la mutació del tercer nucleòtit (A) a qualsevol un atre (G, O o C), encara que altere de manera permanent la seqüència hereditària (el gen) no tindrà conseqüències, perque en la seqüència polipeptídica (proteica), l'aminoàcit colocat seguirà sent la serina.