Cótila
La cótila (en griego: κοτύλη) és una tassa chicoteta i profunda de dos torres d'us purament domèstic en l'Antiga Grècia.
També s'usava este terme per a expressar la seua mida de capacitat, equivalent a c. 0,270 litros, la mitat del xestes grec i el sextario romà.
La cótila apareix junt en l'aríbalo en el periodo protocorintio antic que va des de l'any 730 a. C. al 700 a. C. Estes noves formes de gots s'usen especialment per a marcar la cronologia del periodo protocorintio.
L'evolució de la cótila es marcarà per la seua decoració, passant d'un barnizado complet fins a ser substituït per una série de llínees horisontals paraleles, en alternança de bandes clares i obscures.
En Espanya, s'han trobat eixemplars en els Toscanos, Almuñécar i el Cerro del Peñón. Atres eixemplars s'exponen en el museu del Louvre i en Corfú.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cótila» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.