Anar al contingut

Cañada Real de l'Argent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Contingut retirat

Cañada Real de l'Argent.
Principals Cañadas Reals
n.º 2: Cañada Real de l'Argent o de la Vizana
Erro al crear miniatura:
Pont de la Vizana sobre el riu Órbigo que dona nom a la cañada

La Cañada Real de l'Argent o de La Vizana és una de les Cañadas de la Mesta, de 500 km de llongitut que travessa les províncies de León, Zamora, Salamanca i Càceres en Espanya, des de la montanya lleonesa fins a Trujillo, en Càceres, els noms de la qual oferixen etimologies incertes. El primer aludix a la carretera militar de l'era augusta. Les hipòtesis barallades oscilen entre el grec, odos platys (οδοσ πλατύς), que significa camí ample, el trasllat de metals preciosos des de les nostres mines a Roma, i l'acunyament àrap del terme al balath o camí de conquista. El segon fa referència al pont de la Vizana sobre el riu Órbigo en el terme municipal d'Alija del Infantado (León), que encara hui subsistix.

Un itinerari antic

[editar | editar còdic]

Existixen indicis de l'existència de la trashumancia en l'occident peninsular ya des d'antic.

Tram lleonés

[editar | editar còdic]
Archiu:Caballos (4690342555).jpg
Cavalls pastando en els prats de Torre de Babia

El punt d'arrancada de la cañada de l'Argent ha segut objecte de discrepàncies. Si Juan Dantín Cereceda distinguia dos capçaleres, en forma de cordel de Babia d'Avall, que partix del lloc de Traspando, creua el pont de pedra sobre el ric Lluna i camina pel terme de Torrestío,[1] i de la cañada de la Vizana que comença en el santuari de Pandorado i corre paralela al poble de Castro la Lomba; Robert Aitken situava els seus orígens al nort del lloc d'Inici, en les pastures d'estiu del curs alt del riu Órbigo.[2] Si hi ha qui eleva el naiximent de la via pecuària fins al Alt de Viganos, uns atres ho descendixen al poble de Canals, en els municipis de Soto i Amío.[3]

Els arrieros maragatos passaven una i una atra volta per este creuament de camins que és Astorga, que alberga un Museu dels Camins, a on es descuiden una miqueta les vies pecuàries.


Referències

[editar | editar còdic]