Cabal formador

S'entén per cabal formador d'un riu o riera, un cabal hipotètic que és capaç de donar forma al riu o riera que es considera, i fer que este permaneixca estable. No es té una definició acceptada per tots els especialistes en morfologia fluvial.

En parlar de l'estabilitat d'un caixer sempre es menciona un ajust entre algunes variables geomètriques o del material de fondo en un cabal líquit que permaneix constant. En tractar de l'estabilitat del caixer, una de les principals variables independents és el cabal, i la diferència més important entre els canals de rec no revestits i els rius consistix en la variació o permanència d'eixa variable.

En els canals de rec no revestits, es pot aplegar a tindre un cabal que permaneix casi constant durant un cicle anual i que encara que poden variar, ho faran en un marge prou estret. No ocorre lo mateix en les corrents naturals a on el cabal presenta grans variacions durant l'any, i d'un any a un atre.

No obstant, en observar un riu s'aprecia que té un ample i una pendent que permaneixen casi constants, i que en variar el cabal, el paràmetro que més s'afecta és el tirant. Es pot pensar llavors que si es té una pendent i ample estables es tindrà un cabal associat a ells i per supost, a eixe cabal estarà associat també un dels tirants. Aixina es pot parlar d'un cabal formatiu del riu.

El concepte de cabal formatiu va ser introduït per Inglis, qui ho va definir com el cabal que de escurrir en forma constant produïx les mateixes dimensions promig de la secció travessera i la pendent que el hidrograma anual.

Criteris per a determinar el cabal formador

Existixen varis criteris per a obtindre el cabal formatiu. Entre els més importants es mencionen:

• Capacitat hidràulica del caixer principal. Autors com Inglis i Kellerhals consideren com a cabal formatiu el cabal màxim que és capaç de escurrir pel caixer principal sense desbordar. Esta definició s'aplica a rius de planicie. En rius encañonados esta definició no procedix.

• Cabal corresponent per a un periodo de tornada d'1.4 anys. Leopold i Maddock varen calcular, a partir d'avingudes anuals en rius americans, que els cabals que omplin el caixer principal té periodos de tornada d'entre 1.07 i 4 anys, en promig d'1.4 anys. Este criteri que per a rius de planicie conduïx a resultats similars els daus pel punt anterior, és d'utilitat en aquells trams en que el riu no pot desbordar-se per escurrir entre lomeríos i tindre màrgens molt elevades.

Nixon va realisar un estudi similar en Gran Bretanya i va trobar que és el cabal que ocorre una volta a cada 170 dies. La principal diferència d'estos dos procediments de càlcul està que els primers varen prendre valors de cabals màxims anuals, mentres que el segon va utilisar cabals mijos diaris.

Per una atra part, Altunin establix que el cabal formatiu és aquell que escurre el 3% dels dies de l'any.

• Métodos que tenen en conte el transport de sediment. En els métodos anteriors s'ha pres en conte el cabal d'omplit del caixer, pero no es fa intervindre el sediment transportat.

Alguns autors han propost com a cabal formatiu al cabal hipotètic que en fluir en forma constant transporta en promig el mateix volum de sediment que el transportat pel riu en el mateix periodo de temps, generalment un any.