Cabildo de clercs (Molina d'Aragó)

El Cabildo de clercs o Cabildo eclesiàstic de Molina d'Aragó va ser una institució religiosa, creada en el XII, que agrupava a tots els sacerdots i beneficiats de les parròquies de la ciutat que hagueren naixcut en el señorío de Molina, La funció primordial del Cabildo era assegurar la celebració del cult diví en Molina d'Aragó, i tenia la seua sèu en l'iglésia de Sant Martín, la més antiga de la ciutat, a on es varen establir en 1187.

La patrona del Cabildo era l'Inmaculada Concepció, i el símbol que varen adoptar va ser una gerra de azucenas.

Història

El Cabildo eclesiàstic va ser fundat en el XII, encara que alguns autors varen especificar que va ser en 1140, i uns atres en 1152, pel canonge d'orige francés Juan Sardón, que va aplegar al señorío de Molina, procedent de la ciutat francesa de Narbona, acompanyant a Ermesenda de Narbona, esposa del comte Manrique Pérez de Lara, primer senyor de Molina.

El Cabildo englobava a tots els sacerdots i beneficiats de les parròquies molinesas naixcuts en el señorío, i estava compost per uns quaranta canonges, encara que el seu número no va ser establit durant l'Edat Mija i depenia del número de beneficis eclesiàstics de que disponia en cada moment. Al front de l'institució es trobava l'abad, que era elegit anualment pel restant dels clercs el primer divendres despuix del Dia de Tots els Sants, la festivitat dels quals se celebra el dia 1 de novembre, i els atres càrrecs establits en el Cabildo eren els de deán i racionero.

l'arcipreste del Cabildo era l'únic membre que podia ser foraster, segons consta en un document que es trobava en l'archiu del Cabildo, i que l'historiador Diego Sánchez Portocarrero va aplegar a vore i va consignar en la seua obra, Història del señorío de Molina. I en eixe document constava que eixa disposició sobre els arciprestes va ser aprovada en 1506 per Bernardino López de Carvajal i Sande, bisbe de Sigüenza, i posteriorment moradura.

També es componia el Cabildo, ademés de per clercs, per cofrades seglares i familiars del mateix, el número del qual es desconeix, entre els que varen destacar els senyors de Molina i, posteriorment, els reis de Castella, quan el señorío de Molina va quedar incorporat a la Corona castellana en 1293, despuix de la mort de Blanca Alfonso de Molina, que va ser l'última senyora independent de Molina. Sancho IV de Castella es va fer familiar del Cabildo en 1293, Fernando IV en 1297, Alfonso XI en 1329, i Pedro I en 1351.

El Cabildo es regia per uns estatuts o constitucions, que, segons alguns autors, provablement varen ser establits pel fundador del Cabildo, Juan Sardón, encara que solament es conserven alguns fragments d'ells, mencionats per Francisco Núñez, vicari del arciprestazgo de Molina i abat del Cabildo de clercs, en la seua obra Archive de les coses notables de Molina, i citats per l'historiador Diego Sánchez Portocarrero en la seua Història del señorío de Molina. No obstant, els estatuts varen ser modificats durant l'Edat Mija en vàries ocasions, com en l'época de Blanca Alfonso de Molina, que va regir el señorío de Molina entre 1272 i 1293, una atra volta al voltant de 1300, mentres la reina María de Molina era senyora de Molina, i també en 1415.

També posseïa el Cabildo diferents propietats, que eren explotades per arrendadors, i en 1255 l'infant Alfonso de Molina, que va ser senyor de Molina i Taula i fill del rei Alfonso IX de León, li va entregar al Cabildo 200 maravedís per a que compraren en ells certa hereteu que no és mencionada en el document. I també consta que en 1482, durant el regnat dels Reis Catòlics, el Cabildo posseïa un palau junt a la Porta de la Chorrada de Molina d'Aragó, que era conegut com a palau dels abad, i algunes hortes, que estaven donades a cens a diversos habitants de Molina.

A finals de el XV i principis de el XVI, hi havia dotze iglésies parroquials en la ciutat, i les més destacades eren les de Sant Martín, que era la sèu del Cabildo i la més antiga de la ciutat, i l'iglésia de Santa María del Comte. I en 1537 el Cabildo de ballesteros de Molina d'Aragó i el Cabildo de clercs varen acordar que este últim s'encarregaria de celebrar els oficis religiosos en honor de Sant Sebastià, patró dels ballesteros.

Archiu:Molina de Aragon2.jpg

Vista general de la ciutat i el castell de Molina d'Aragó.

A pesar de que la sèu del Cabildo es trobava en l'iglésia de Sant Martín, la contaduría i l'archiu del Cabildo es custodiaven en l'iglésia de Sant Pedro de Molina d'Aragó, i en el XVII varen ser traslladats a l'iglésia de Sant Gil. I en l'actualitat, l'archiu es custodia, junt en atres fondos, en l'ajuntament de la ciutat.

La ciutat de Molina d'Aragó posseïx el privilegi especial, junt en Mula i Roma, de poder celebrar dos voltes a l'any la Nochebuena, ya que ademés de celebrar la tradicional del dia 24 de decembre, pot fer-ho també en la nit del 7 al 8 de decembre, gràcies a una dispensa otorgada pel papa León X en 1518, en la que s'autorisava al Cabildo de Clercs de Molina a oficiar una missa capitular en eixa mijanit, de la mateixa manera que feyen en la missa del Gall. I dit privilegi va ser concedit perque el Cabildo va remetre al pontífex un memorial en el que es detallava la devoció que la ciutat de Molina, i els pobles que integraven el seu señorío, havien sentit des de dates remotes cap a l'Inmaculada Concepció.

El Cabildo de clercs va ser suprimit en 1851, any en que l'Espanya va subscriure en la Santa Sèu el Concordato de 1851. I en la supressió del Cabildo, el privilegi de poder celebrar dos Nochebuenas en Molina d'Aragó va quedar invalidat, i per a remediar-ho, el retor de l'iglésia de Sant Gil, Melchor Gaona, va solicitar en 1883 al papa León XIII que el privilegi fora renovat a favor del retor o encarregat de dita iglésia, junt en tots els usos i pràctiques establits en el mateix. I el papa va aprovar la petició, per mig de la Sagrada Congregació de Ritos, el 14 de decembre de 1883.