Cabina d'bioseguridad
Una cabina d'bioseguridad, cabina de seguritat biològica o gabinet d'bioseguridad és un recint o espai de treball tancat i ventilat per a treballar de modo segur en materials contaminats (o potencialment contaminats) en agents patógenos (bactèries, virus...) i forma part del equipament de laboratori de moltes unitats biomèdiques. Existixen diferents tipos, diferenciats per les característiques específiques de la seua construcció.
La cabina d'bioseguridad consistix bàsicament en un recint ventilat que és una peça essencial de l'equip de laboratori per a molts procediments. Són la font principal d'eliminació i prevenció de la contaminació, i suponen una barrera fiable per a una triple protecció: de l'usuari (personal), l'experiment (producte) i l'habitació i l'edifici (migambiental). Els 3 tipos de protecció es coneixen com a contenció primària. Les cabines d'bioseguridad utilisen un fluix d'aire dirigit específicament per a controlar i arrastrar aerosols i partícules, i la filtració HEPA per a capturar-los i eliminar-los de la corrent d'aire.[1]
Atres denominacions
[editar | editar còdic]- Cambres de seguritat biològica
- Cabines de seguritat microbiològica
- CSB o BSC (de l'anglés Biosafety cabinets)
Propòsit[2]
[editar | editar còdic]Les CSB estan dissenyades per a protegir al treballador, l'atmòsfera del laboratori i els materials de treball de l'exposició a les salpicaduras i els aerosols infecciosos que poden generar-se en manipular material que conté agents infecciosos, com a cultius primaris, soluciones mare i mostres de diagnòstic.
Els aerosols es produïxen en qualsevol activitat que transmeta energia a un material líquit o semilíquido, per eixemple, en agitar-ho, abocar-ho a un atre recipient, remoure-ho o abocar-ho sobre una superfície o sobre un atre líquit. Les activitats com la sembra de plaques de agar, l'inoculació de flascos de cultiu celular en pipeta, l'us de pipetes múltiples per a dispensar suspensions líquides d'agents infecciosos en plaques de microcultivo, l'homogeneïsació i l'agitació vorticial de material infecciós, i la centrifugación de líquits infecciosos o el treball en animals poden generar aerosols infecciosos. Les partícules d'aerosol de menys de 5mm de diàmetro i les chicotetes gotículas de 5 a 100mm de diàmetro no són visibles a simple vista.
El treballador no sol donar-se conte de que s'estan produint eixes partícules, que poden ser inhalades o provocar la contaminació creuada dels materials que es troben sobre les superfícies de treball. Les CSB, quan s'utilisen degudament, han demostrat ser sumament eficaces per a reduir les infeccions adquirides en el laboratori i la contaminació creuada de cultius per exposició a aerosols. Les CSB també protegixen l'atmòsfera del laboratori.
A lo llarc dels anys, el disseny bàsic de les CSB ha sofrit vàries modificacions. Un canvi important va ser l'adició d'un filtre HEPA. Els filtres HEPA retenen el 99,97% de les partícules de 0,3mm de diàmetro i el 99,99% de les partícules de tamany major o menor; açò els permet retindre eficaçment tots els agents infecciosos coneguts i garantisar que de la cambra només ix aire exent de microorganismes.
Una segona modificació del disseny va consistir en dirigir cap a la superfície de treball aire que haja passat per filtres HEPA, en la finalitat de protegir de la contaminació els materials d'eixa superfície. Esta característica a sovint es coneix com a protecció del producte. Estos conceptes de disseny bàsics han dut a l'evolució de tres classes de CSB.
Les cabines de fluix d'aire horisontal i vertical («bancs de treball d'aire net») no són CSB i no deuen amprar-se com a tal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Applied Biosafety.24(2)
- 90–95.ISSN 1535-6760.doi:10.1177/1535676019831173.Consultat el 15 de juny de 2020.
- ↑ Organisació Mundial de la Salut. (2005). Manual d'bioseguridad en el laboratori, 3a. ed edició, Organisació Mundial de la Salut. OCLC 433321683. ISBN 92-4-354650-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabina de bioseguridad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.