Caelum
Cælum, el Cincel o el Buril és una dèbil constelació del hemisferi celest austral introduïda per Nicolas-Louis de Lacaille en la década dels 50 del sigle XVIII en el nom de Cælum Sculptorium o el Cincel de l'Escultor. Es conta entre les ochenta y ocho constelacions modernes. És l'octava constelació més chicoteta i subyacer baix un àngul d'al voltant de 0,038 estereorradianés, alguna cosa menor que el de Corona Australis.
Pel seu chicotet tamany i la seua ubicació llunt del pla de la Via Làctea, Cælum és una constelació prou desolada que conté pocs objectes d'interés. La estrela més lluenta és Alfa Caeli, en 4,45 de magnitut aparent, i solament Gamma1 Cæli supera també la maginitud 5. Atres objectes notables són RR Cæli, una estrela binaria en un exoplaneta situada a aproximadament 65,7 anys llum; X Cæli, una variable delta scuti que forma una doble òptica en Gamma1 Cæli; i HE0450-2958, una galàxia Seyfert que al principi semblava una simple chorrada sense galàxia visible.
Història
[editar | editar còdic]Cælum va ser introduïda per primera volta en el sigle XVIII per Lacaille, astrònom francés creador d'atres tretze constelacions dels cels meridionals.[1] El nom en francés que li va donar Lacaille va ser Burin, latinizado com a Cælum Scalptorium. Francis Baily va acurtar este nom a Caelum seguint una sugerència de John Herschel. En la carta original, la constelació es mostra com un buril o un estilet, encara que ha aplegat a reconéixer-se simplement com un cincel.[2] Johann Bode va escriure el nom en plural (Cæla Scalptoris), pero esta forma no va prosperar.[3][4]
Descripció
[editar | editar còdic]El Cincel està rodejat al sur per la Dorada i el Caballete del Pintor, a l'est pel Rellonge i Eridano, al nort per la Llebre i a l'oest per la Coloma. Ocupa la posició 81 en cobrir solament 125 graus quadrats de cel nocturn. Tota la constelació és visible fins a la latitut 41° N, encara que parts de la constelació són visibles fins a la latitut 62° N. El seu principal asterisme es compon de quatre estreles distribuïdes en una llínea quebrada; a lo manco vint estreles superen la magnitut 6,5.[5] Els llímits de la constelació varen ser establits per Eugène Delporte en 1930 i estan delimitats per un polígon de dotze costats. En el sistema de coordenades celests, les ascensions rectes d'estos llímits es troben entre 4 h 19,5 m i 5 h 05,1 m, mentres que les declinació llímit són −27,02° i −48,74°.[6] L'Unió Astronòmica Internacional (UAI) va adoptar per a la constelació l'abreviatura de tres «Cau» en 1922.[7]
Estreles principals
[editar | editar còdic]
α Caeli, la estrela més lluenta de la constelació en magnitut 4,44 és una estrela binaria formada per una estrela blanc-groga i una tènue nana roja de magnitut 12,5. Abdós components estan separades 6 segons d'arc. β Caeli, estrela blanc-groga de magnitut 5,04 de característiques molt similars a la component més lluenta de α Caeli. δ Caeli, subgigante blanc-azulada de magnitut 5,05.
γ Caeli, denominació compartida per dos estreles distintes. γ1 Caeli, de magnitut 4,55 i la segona estrela més lluenta de la constelació, és una jaganta taronja a 185 anys llum. γ2 Caeli, també cridada X Caeli, és una estrela variable Delta Scuti que es troba a 334 anys llum. RV Caeli, jagant roja i variable irregular la lluentor de la qual oscila entre magnitut 6,44 i 6,56. HD 30876, nana taronja de magnitut 7,50 a 58 anys llum.
Objectes de cel profunt
[editar | editar còdic]NGC 1679. AR: 04h 50m 00.0s Dec: -31°59′0″ (Época 2000). Galàxia espiral, dos graus al sur de ζ Caeli.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ridpath, Ian. Lacaille's Southern Planisphere of 1756. ianridpath.com.
- ↑ Ridpath, Ian. Cælum. ianridpath.com.
- ↑ Wagman, Morton (2003). Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catalogues of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others. The McDonald & Woodward Publishing Company: pp. 58-59. ISBN 9780939923786.
- ↑ Bode, Johann Elert (1801). Allgemeine Beschreibung und Nachweisung der Gestirne nebst Verzeichniß der geraden Aufsteigung und Abweichung von 17240 Sternen, Doppelsternen, Nebelflecken und Sternhaufen. Berlin: p. 17.
- ↑ Ridpath, Ian. Andromeda-Indus. ianridpath.com.
- ↑ The Constellations (UAI). iau.org.
- ↑ Russell, Henry Norris (1922). The new international symbols for the constellations. Popular Astronomy 30: p. 471.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Caelum.
Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Caelum en el Viccionari.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caelum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.