Caenagnathasia martinsoni

Caenagnathasia martinsoni

Caenagnathasia martinsoni (gr. "mandíbula recent d'Àsia de Gerbert Genrikhovich Martinson") és l'única espècie coneguda del gènero extint Caenagnathasia de dinosauri terópodo cenagnátido, que va viure a finals del periodo Cretácico, fa 92 millons d'anys, en el Turoniense, en lo que hui és Àsia.

Descripció

Caenagnathasia és l'oviraptorosauriano més chicotet conegut i un dels dinosauris no aviars més menuts. Els fragments de mandíbula medixen només uns pocs centímetros de llarc i la llongitut total del cràneu s'ha estimat en 7,6 cm. Una estimació de 2010 realisada per Gregory S. Paul va donar una llongitut de 0,61 metros i un pes d'1,4 kg. Caenagnathasia presumiblement s'hauria assemblat a atres oviraptorosaurianos, que eren emplumados, dinosauris semblats a pardals de cràneus en pico, colls i membres llarcs. Estudis recents sugerixen que va ser un dels membres més primitius de Caenagnathidae. Tenia tres dits en cada mà i igual número en els peus, en ossos fusionats d'igual manera que les aus. El dentario no posseïa dent i és més antic oviraptorosauriano conegut en eixa característica.

Descobriment i investigació

l'espècie tipo Caenagnathasia martinsoni va ser nomenada i descrita en 1994 per Philip J. Currie, Stephen Godfrey i Lev Nesov. El nom genèric és una combinació d'una referència a la colocació de l'espècie dins de Caenagnathidae, en Àsia, el continent de la seua procedència. El nom específic honra a Gerbert Genrikhovich Martinson. El gènero es basa en el holotip N 401/12457, un parell de dentarios fosos de les mandíbules inferiors. Els restants del cenagnatasia es varen trobar prop de Dzharakuduk en capes de la Formació Bissekt en Uzbekistan i en la Formació Bostobinskaya Svita en Kazakhstan, datant entre el Turoniano i el Coniaciano, al voltant de 90 millons d'anys atars, fent-li el cenagnátido més vell conegut. Un segon espècimen va ser referit a l'espècie, N 402/12457, un dentario dret d'un individu llaugerament més menut. Abdós individus eren adults. En 2015, es va descriure el nou material de Caenagnathasia provinent el mateix lloc que el holótipo, el material inclou vàries vèrtebres, un dentario i un fèmur.