Café crema
Café crema (de l'Italià caffè crema) es referix a dos preparacions de café diferents:[1]
- És com se li denominava al café espresso durant part del sigle passat (anys 40 i 50)
- També és un espresso llarc que se servia principalment en Alemània, Suïssa i Àustria, i des de 1980, també en Itàlia del nort en les zones fronterices Italo/Suïssa i Italo-Austríaca. En Alemània es coneix habitualment com "Café Crème" o simplement "Kaffee", i de no haver una cafetera de filtre, és el café que se servix quan demanes un café sol.[2][3]
Coloquialment, a este café se li sol cridar "espresso", si ben tècnicament no ho és, i tal volta siga més precís referir-se a este café llarc com a café crema Suís. Existix ademés en la zona Italiana un café crema en gèl.
Atres variants d'esta denominació poden ser l'italiana "crema caffè" o l'extranjerismo "café crema", per ser "café" una paraula francesa mentres que "caffè" i "crema" són italianes, mesclant-se per tant, en "café crema" abdós idiomes.
Sinònim per a espresso
[editar | editar còdic]
"Caffè crema" o el seu homònim anglés "cream coffee", són els térmens que s'utilisaven per a definir al café espresso produït per l'extracció del gra de café en aigua calenta a pressió que coneixem hui en dia. Térmens falcats en 1948 per Gaggia per a descriure la llaugera bromera marró (crema) que apareix sobre el espresso recent fet. Este terme ha caigut fora d'us a favor d'utilisar directament la paraula "espresso".
És habitual trobar colorits sinònims per a este "espresso" generalment de la mà de marques de café comercials en eixemples com "Jacobs Caffè Crema" o "Kenco Café Crema".
En Itàlia se sol utilisar l'expressió "caffè crema" per a descriure un espresso especialment generós en bromera.
Beguda suïssa
[editar | editar còdic]El terme café crema també es referix al espresso llarc, popular en Suïssa i nort d'Itàlia des dels anys 80. En Bèlgica este café és el café que servixen quan demanes un "café traditionnel". Es produïx realisant l'extracció del café mòlt en gra més be gros en entre 180 i 240 ml d'aigua a pressió. És similar al café Americà o negre llarc, sent la diferència que estos últims es realisen per dilució en aigua calenta d'un espresso normal. El fet de que estos cafens s'obtinguen de formes distintes dona lloc a perfils d'aroma i sabor diferents.
Este café crema llarc elaborat i no diluït a partir d'un espresso, se situa en l'extrem del ranc de cafens negres que escomença en el ristretto, seguix en el normale i despuix en el lungo i és de fet el doble de llarc que este lungo. Les relacions de volum d'estos cafens són 1:2:3:6 de manera que si un doppio ristretto té aproximadament 30 ml (la bromera aumenta el volum), un normale tindrà 60 ml, un lungo 90 ml, i un café crema 180 ml. No obstant, un café crema pot variar significativament de tamany segons la bromera que es genere i pot alcançar els 240 ml si demanem un de doble, tal és que no hi ha una mida estàndar consensuada que establixca el volum que deu tindre com a màxim este café. Sobre la concentració de café, un café crema se situaria a mig camí entre un lungo i un café obtingut per goteig en una cafetera de filtre (sense pressió).[4]
La raó de ser del café crema és l'obtindre una tassa gran de café, de la mida tradicional, ya que el chicotet tamany del espresso ve dau per la cafetera de palanca que va inventar Gaggia en 1948, de pressió manual, i que solament permetia obtindre 30 ml de café per extracció. Quan en 1961 Faema desenrolle una cafetera en bomba de pressió i es va poder deixar de costat la pressió per palanca manual, va desaparéixer esta llimitació de 30 ml, pero para llavors la gent havia desenrollat ya un gust pel espresso curt i les cafeteras noves varen mantindre la capacitat de produir-ho. Va caldre esperar fins als anys 80 per a que aparegueren màquines que pogueren fer café crema.
El café crema no és una beguda comuna en el món anglosaxó, i és pràcticament impossible conseguir que te la preparen per la necessitat de variar la molienda del gra de café a més gros que l'estàndart requerit pel espresso. Lo que se servix en canvi són cafens Americans o negres llarcs. El café crema es va elaborar durant un breu periodo de temps en Austràlia en els anys 80, pero va terminar sent substituït pel negre llarc.[2]
Método d'elaboració
[editar | editar còdic]Sent el café crema una beguda poc comuna en el món de parla anglesa més allà de l'elaboració casera, no hi ha molts recursos en parla anglesa o espanyola que eduquen sobre cóm es prepara ni inclús de quin tipo de café estem parlant.[5]
Lo que cal fer és moldre el gra de café en tamany gros pero mantindre el temps d'extracció que necessita un espresso normal i detenint el procés quan escomence a eixir líquit clar. El major calibre del gra generarà més volum de café pero el temps d'extracció serà del mateix orde, 25 a 30 segons.[2][4]
Es pot variar el procés pressionant menys el café en el portafiltros o mantenint temps d'extracció llaugerament més llarcs (35 a 40 segons). Moldre el café en tamanys encara més grossos és una opció que farà que càpia encara menys massa de café en el portafiltros per lo que pot ser necessari utilisar filtres de espresso triple per a que càpia més i s'obtinga suficient café.
És possible fer una café crema en una cafetera comercial variant el tamany de poro del filtre de la cafetera espresso i elaborant el café normalment, pero açò seria una petició molt inusual.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A Short History of Espresso, Jim Schulman
- ↑ 2,0 2,1 2,2 How to make cafe cremes, May 26, 2005
- ↑ «Café Crème - Dones Kaffeelexikon von Tchibo». www.tchibo.de. Consultat el 18 d'abril de 2018.
- ↑ 4,0 4,1 «Brewing ràtios for espresso beverages». www.home-barista.com. Consultat el 18 d'abril de 2018.
- ↑ «a-fer-un-espresso-en-casa-el-cafe-perfecte/ Guia per a fer-te un espresso perfecte en casa». Archivat des d'el a-fer-un-espresso-en-casa-el-cafe-perfecte/ original, el 27 de setembre de 2019. Consultat el 27 de setembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Café crema» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.