Cafarsita
La cafarsita és un mineral que es classifica dins d'un grup especial dels òxits, encara que químicament és un arsenito. Va ser descobert en 1966, a partir d'eixemplars obtinguts en glaciar Wanni, mont Cervadone, Valle de Binn, Valais, Suïssa, que conseqüentment és la seua localitat tipo. El seu nom reflectix (parcialment) la seua composició, Ca (de calcio), f (de ferrum, ferro) i ar (d'arsènic), en la terminació ita característica dels minerals.[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La cafarsita s'ha trobat com a cristals d'un tamany de fins a 1 cm, de color marró obscur, habitualment sense lluentor o recoberts d'una pàtina d'alteració, en l'octaedre com a figura dominant, generalment modificada per la gaveta i més rarament pel dodecaedre. Ocasionalment s'han trobat cristals lluents de color marró anaranjado, molt menuts. La seua estructura és extraordinàriament complicada, i ha segut objecte de varis estudis, lo mateix que la seua composició. Entre atres detalls, actualment se sap que no existixen vacants per a cationes en la seua estructura i que el flúor és un element essencial .[2]
Jaciments
[editar | editar còdic]la cafarsita és un mineral extarordinariamente rar, que s'ha trobat en molt poques localitats en el món: El mont Cevadone, en els seus alvertents suïssa i italiana, i algunes atres localitats disperses en els Alps en estos dos països. Fòra dels Alps, s'ha citat solament en la mina d'or hemlo, en Ontario (Canadà).[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Schweizerische Mineralogische und Petrographische Mitteilungen, 46, (2), 367–375..
- ↑ Physics and Chemistry of Minerals, 45, (9), 819–829.doi:10.1007/s00269-018-0964-z.
- ↑ «Cafarsite. Mindat».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cafarsita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.