Caixa DI

D.I. / Caixes d'injecció

Dibox in

Definició

És un dispositiu electrònic que s'encarrega de transformar una senyal procedent d'una llínea no balancejada (line, TS, RCA) en una senyal equilibrada de baixa impedència per a ser transportada per una llínea balancejada (mic, XLR, TRS ) encara que, el procés també pot ser reversible. Ademés també s'utilisen per a adaptar impedència d'instruments o equips en eixida de llínea, a mezcladores de sò que només posseïxen entrades per a llínees balancejades i per a realisar tirades de cable llargues. D'esta forma permeten conectar una guitarra elèctrica o un piano elèctric a l'entrada de mic d'una taula de mescles. Les D.I. són pràcticament indispensables per a realisar sonorizaciones en directe. Són dispositius que solen acumular molts usos, per això són robustes i compactes.

És necessari balancejar una senyal ya que en àudio professional s'utilisen principalment llínees balancejades de baixa impedència, que oferixen gran protecció front a sorolls afegits durant el transport de la senyal. Els mezcladores solen treballar en entrades XLR-3 per a les entrades micro/llínea, per lo tant deuen aplegar-li senyals balancejades.

Tipos

Les caixes d'injecció es diferencien entre passives i actives segons la seua composició interna. Cada una presenta les seues pròpies característiques i les utilisarem en una finalitat depenent l'instrument i lo que pretengam conseguir.

Archiu:Box.jpg

SAMSON-DI-Box

Passives

Les caixes de D.I. passives posen dins un transformador que els permet balancejar o desbalancear la senyal d'entrada, funcionen en abdós sentits lo que supon una gran ventaja. El transformador presenta 2 devanados, un que estarà destinat per a l'entrada o eixida balancejada XLR-3 i un atre que estarà destinat a l'entrada o eixida no balancejada TS. Les D.I. acostumen a incorporar una eixida TS Link per a obtindre una còpia de l'entrada i un interruptor GND supresor de terra per a eliminar soroll de tensió elèctrica. No inclouen filtres, ni atenuadores, ni controls de guany. Una atra senya molt significativa és que no necessiten d'alimentació elèctrica lo que supon una gran ventaja. A pesar d'açò són més propenses a induir soroll. Normalment són més senzilles i econòmiques que les actives.

Quan a la D.I. li apleguen nivells molt elevats la senyal se satura i produïx una distorsió molt peculiar, pel transformador que utilisen. Podríem etiquetar-la com una distorsió vintage. Per lo contrari les actives quan se saturen queden comprimides d'una forma més abrupta i el seu sò no resulta tan agradable.

Actives

Estan implementades per components actius, per lo tant necessitaran d'alimentació elèctrica ya siga per mig d'una pila de 9V o alimentació phantom +48V proporcionada des de la controladora a través de l'eixida balancejada . Les D.I. actives solament permeten realisar el procés en una única direcció: de senyals no balancejades a balancejades. Esta desventaja és deguda al funcionament intern de l'aparat, un transistor no pot realisar l'operació a l'inversa. Les actives inclouen eixida TS Link i interruptor de terra, també les hi ha en controls de guany, filtres, atenuadores i inclús controls de distorsió. Permeten grans tirades de cable, lo que significa una gran ventaja per al seu us i directe.

Trobarem un gran número de possibilitats en l'us d'una caixa d'injecció, no hi ha cap regla establida. En ocasions podem provar com sona millor el nostre instrument, si en una D.I. activa o en una passiva. Esta recomanat tindre certa varietat de caixes d'injecció, encara que també és cert que unes estan dissenyades per a determinats grups d'instruments.

Passives: es recomanen per a instruments actius, ya que els seus propis previs eleven la senyal i a penes necessita ser amplificada. Alguns d'estos instruments són baixos actius, teclats i bateries digitals.

Actives: estes solen funcionar be en instruments passius ya que les pastilles que incorporen produïxen nivells de senyal dèbils que són fàcils d'amplificar per als transistors. Per eixemple guitarres, baixos passius o pianos Rhodes.

D.I. en preamplificador a vàlvules i baixa d'eixida

Tube DI – PDI-CTC

El dispositiu Palmer PDI-CTC (Palmer Direct Injection Box - Classic Tube Circuit) es pot utilisar com una caixa d'injecció directa o un preamplificador, gràcies al circuit de filtres integrat que oferix una ecualización de 4 bandes.
El disseny de el PDI-CTC es basa en un autèntic circuit de vàlvules i inclou un transformador d'eixida que proporciona una senyal balancejada als conectors XLR d'eixida, dotats d'aïllament galvànic. Els circuits de senyal i de filtres no inclouen pràcticament cap dispositiu semiconductor. El PDI-CTC funciona en la ret elèctrica, i la font d'alimentació integrada genera la tensió necessària per a alimentar les vàlvules de buit.
Ademés d'una eixida paralela per a la senyal d'entrada i d'una eixida balancejada per a micròfon, habituals en qualsevol caixa d'injecció directa, el PDI-CTC dispon d'una eixida de llínea balancejada i d'un conector de ¼" no balancejat de baixa impedència.
Els filtres de ecualización permeten realisar ajusts dels greus, mijos greus, mijos aguts i aguts, calibrats de forma “musical”, és dir, treballen en un ranc de freqüències relativament ampli. Tracten les freqüències en un filtre de tipo “campana” per a evitar les freqüències de zumbido no desijades en els greus i les freqüències extremes inaudibles en els aguts. Per a conseguir una reproducció exacta dels ajusts de ecualización, Palmer ha optat per filtres conmutables per mig d'un interruptor. Cada banda s'ajusta a 0 dB, +4 dB o +8 dB.
La circuitería de el PDI-CTC s'ha dissenyat bàsicament en l'idea d'obtindre la ruta de senyal més curta possible en la finalitat d'aprofitar al màxim la sutilidad de les propietats sonores de les vàlvules de buit. Per eixe motiu no s'ha inclós un control de volum. La dinàmica de senyal és tan gran que la llimitació en l'eixida de llínea apareix únicament a partir de +30 dBu. Per tot això, el PDI-CTC és adequat per a tot tipo d'instruments com a baixos, guitarres electroacústiques o elèctriques, teclats, sintetisadors, etc.

Característiques de la PDI-CTC

Vàlvules: 1 x ECC83/12AX7, 1 x ECC82/12AU7 Entrades: 1 jack de ¼", impedència d'entrada d'1 MΩ, nivell màxim de +4 dBu Eixides: 1 jack de ¼" (PARALLEL OUTPUT) 1 jack de ¼" de baixa impedència, +4 dB (BUFFERED OUTPUT), impedència d'eixida < 1 kΩ 1 XLR mascle de nivell de micròfon, guany aprox. +4 dB, impedència d'eixida < 200 Ω, balancejada per transformador en commutador Ground-Lift (MIC OUT) 1 XLR mascle de nivell de llínea, guany aprox. +24 dB, impedència d'eixida < 600 Ω, balancejada per transformador en commutador Ground-Lift, nivell d'eixida máx. abans de retallar: +30 dBu (LINE OUT). Conectors XLR: pin 1 = massa, pin 2 = viu (en fase en senyal d'entrada), pin 3 = tornada (en contrafase en senyal d'entrada) Filtres RCL passius de 4 bandes en interruptor per a filtres de tipo campana de greus, mijos greus, mijos aguts i aguts; des de nivell de llínea (0 dB) a +4 dB o +8 dB per a cada filtre Font d'alimentació integrada en tensió d'entrada ajustable de 100 V a 240 V Consum mig: aprox. 10 W. Fusible: T3.15A Dimensions: aprox. ample 220 mm x profunditat 210 mm (en torres, 235 mm) x altura 88 mm (sense pates de goma)

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Caja DI» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.