Calamites
Calamites és un gènero d'equiseto de porte arbòreu conegut pels seus restants fòssilés localisats en roques sedimentarias, especialment en mines de carbó, des del Devónico superior al Pérmico mig.
Estos vegetals alcançaven una altura superior als 20 metros i formaven tancats boscs en zones pantàsas gràcies al seu creiximent clonal. Anatómicamente estaven formats per un tronc o fuste buit, erecto, organisat en nucs i entrenudos en creiximent secundari i xilema format a partir d'un cámbium. Este fuste posseïa ramificacions primàries dispostes en verticilos en tota la seua llongitut. Dispostes també en verticilos en les ramificacions primàries o secundàries es localisaven les fulls i fructificaciones de tipo estróbilo formadores d'espores. El sistema radicular de Calamites estava format per una extensa ret de rizomas postrats en el substrat en ramificació irregular posseïdors de radícules de chicotet diàmetro que es desenrollaven profusamente en els nucs i, a voltes, en la base dels mateixos fustes. Morfològicament i en molts aspectes de la seua anatomia interna s'assemblaven als actuals representants del seu orde.
Morfologia
[editar | editar còdic]L'anatomia general de les espècies pertanyents al gènero Calamites és la d'un vegetal format per un rizoma postrat organisat en entrenudos i nucs en raïls en estos i múltiples i irregulars ramificacions. Algunes de les ramificacions del rizoma creixen erectas al sol format un tronc vertical buit organisat també en entrenudos i nucs. En els nucs desenrolla ramificacions primàries similars i fulls en verticilos o estróbilos portadors d'esporangióforos.
Aixina Calamites presenta un tronc o fuste erecto format per nucs i entrenudos ben caracterisats. Alguns eixemplars fòssils parcials presenten un diàmetro de tronc de fins a 15 centímetros. Considerant que les proporcions de creiximent d'estos vegetals es mantenen constants estos espècimen varen poder alcançar altures miges de 4,5 a 6 metros i en casos excepcionals superar els 12 metros com demostren alguns fustes excepcionalment conservats de 10 metros.
Els fustes de Calamites posseïen una gran cavitat interna que s'estenia longitudinalment i sense interrupció des de la base fins al àpiç. Degut a que estos buits centrals solien omplir-se de sediment una volta mort l'organisme són habituals les impressions internes d'ells. S'aprecia en estes impressions unes marques o ribets llongitudinals de nuc a nuc de fins a 3 milímetros de gruixa. En els nucs els ribets de fas adjacents podien formar estructures zigzagueantes en tindre diferent disposició d'un internudo a un atre. Els llocs d'inserció de les ramificacions quedaven marcats en els ribets interns a modo de cicatriu vascular. En els brots de major tamany s'ha identificat un cilindre de teixit secundari caracterisat per la presència de canals carinales similars als que presenta hui el gènero Equisetum i formats per protoxilema. En estos canals carinales s'observen traqueidas anular i espirals que donen lloc a un xilema primari de traqueidas en punteaduras escaleriformes. Cap a l'exterior s'ha observat la presència de xilema secundari i una epidermis plana o longitudinalment estriada.
Les ramificacions originades en els nucs del fuste tenien una anatomia similar a la d'est i en els seus nucs formaven atres ramificacions secundàries, fulls o fructificaciones. Atenent a l'anatomia de les ramificacions primàries observada en els seus fòssils solen diferenciar-se tres subgéneros dins d'este grup. El subgénero Stylocalamites posseïx ramificacions escasses i irregularment insertes en l'eix principal. Calamitina presenta ramificacions ben desenrollades en verticilos pero presents sol en alguns dels seus nucs que es caracterisen per estar llimitats per entrenudos especialment curts. Eucalamites es correspon en la forma habitual posseïdora de ramificacions verticiladas en cada nuc. Els fulls de Calamites són les estructures fotosintetizadoras de l'organisme a diferència d'atres vegetals coétáneos que realisaven eixa funció en la epidermis del tronc. Estos fulls es corresponen en els fòssils denominats Annularia, Asterophyllites o Lobatannularia. Annularia presenta impressions de verticilos d'entre 8 i 13 fulls lineares, lanceoladas o espatuladas de fins a 5 milímetros de llongitut i una única vena central, Asterophyllites presenta fulls aciculares en verticilos d'entre 15 i 30 mentres que Lobatannularia té verticilos excèntrics que presenten en la seua unió al talle un buit i fulls més curts en la proximitat d'est.
Les raïls de Calamites apareixen de forma adventicia en la base dels fustes i en els brots o rizomes horisontals. Els rizomes encara que similars en apariència a brots no presenten el buit central característic. La seua organisació en nucs i entrenudos fa que estos cada volta siguen més curts a mida que s'acosten al àpiç i per lo general presenten una ramificació irregular. Es correspon en els fòssilés denominats tradicionalment com Astromyelon o, en la seua forma comprimida, Pinnularia.
Les fructificaciones de Calamites apareixen en eixos secundaris i primaris. A grans traces estan formades per un estróbilo en un eix central en verticilos d'esporangióforos i, a voltes, bràcteas estèrils. Els esporangióforos són òrguens cruciados en un eix recte perpendicular. Cada u dels quatre braços que forma posseïx un esporangi en forma de sac productor d'esporas anisométricas produïdes en tétradas i de fins a 90 μm de diàmetro. L'inserció dels esporangióforos en l'eix del estróbilo, en l'aixella de la bràctea o directament sobre ella caracterisa a cada u dels cinc gèneros coneguts de fructificaciones del gènero, Calamostachys, Palaeostachya, Cingularia, Macrostachya i Pothocites.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Calamites» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.