Calcioferrita
La calcioferrita és un fosfat hidratado de calcio i ferro, en hidroxilos, que va ser descrita com una nova espècie mineral a partir d'eixemplars conservats en la colecció de l'Universitat de Heidelberg, obtinguts supustamente en Battenberg, Leiningerland, Bad Dürkheim, Renania-Palatinado, Alemània, que conseqüentment seria la seua localitat tipo. El nom fa referència a la presència de calcio i ferro en la seua composició química.[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La calcioferrita es troba com agregats radiados de microcristales, a voltes aplanados segons [010], d'un tamany de fins a 2 mm, o com agregats nodulares compactes o masses foliáceas. El seu color va des del groc verdoso molt pàlit en els cristals fins al vert grisàceu en les formes massives. Es descompon fàcilment pels àcit forts. En l'estructura de la calcioferrita, el ferro pot ser reemplaçat parcialment per l'alumini i el calcio pel magnesi.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Jaciments
[editar | editar còdic]El jaciment de Battenberg no ha pogut ser localisat de nou, encara que provablement es tracta d'un aflorament de argila del Terciario que varen ser explotades a principis de el XIX per a obtindre ocre.[2] S'ha trobat com microcristales en associacions de fosfat secundaris en pegmatita, per eixemple en la de la pedrera de Hagendorf Sur, en Waidhaus, Neustadt an der Waldnaab, Alt Palatinado, Baviera (Alemània),[3] i també en jaciments de fosfat, com la pedrera Moculta, en Angaston, Austràlia del Sur.[4] En Espanya s'ha trobat en la mina Elvira, Bruguers (Barcelona), que va ser explotada per a obtindre minerals de ferro, associada a tinticita, com esferillas de color vert oliva, provablement com pseudomorfosis d'un atre mineral.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Neues Jahrbuch für Mineralogie, Geognosie, Geologie und Petrefacten-Kunde, 287-289.
- ↑ «Calcioferrite. Mindat.».
- ↑ «Hagendorf South Pegmatite. Mindat».
- ↑ The Mineralogical Record, 16, 477-480..
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VII. Fosfat, Arseniat i Vanadatos, Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 370.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calcioferrita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.