Caldcluvia paniculata

Archiu:Caldcluvia paniculata1.jpg

Caldcluvia paniculata (Caldcluvia paniculata)

Caldcluvia paniculata, conegut comunament com tiaca o quiaca, és un arbre siempreverde natiu de Chile i Argentina pertanyent a la família Cunoniaceae.

Descripció

Posseïx un fullage frondós i lluent. La seua altura pot alcançar els 20 m i la seua barate un diàmetro de 70 cm. La seua corfa de grisa i lleument rugosa. Les seues flors són menudes, blanques i hermafroditas i estan reunides en inflorescència axilars. Florix entre els mesos de decembre i febrer, i els seus fruts estan madurs entre febrer i març.

Distribució

En Chile li'l pot trobar entre les províncies de Concepció i Aysén, també li'l pot trobar en Argentina. És comú en llocs humits i ombrosos fins als 1.000 m s. n. m.

Conservació

No té problema de conservació, pero els seus eixemplars de gran tamany són relativament escassos. Està protegit en numerosos parc i reserves naturals de Chile i Argentina.

Usos

L'infusió dels seus fulls és útil per a combatre febres i infeccions intestinals, com també és utilisada per al tractament de la diabetis. També la seua corfa es pot utilisar per a teñir de grisa. Pel seu bell fullage pot ser utilisat com a arbre ornamental.

De la mateixa manera que el tenío (Weinmannia trichosperma), té importància local com flora apícola per a font de néctar per a la producció de mel.

La seua fusta s'ampra en la fusteria de ribera i en l'época prehispánica i colonial els seus fulls mòlts servien d'estopa para calafatear dalcas i atres embarcacions.

Taxonomia

Caldcluvia paniculata va ser descrita per Cav. (D.Dò) i publicat en Edinburgh New Philosophical Journal 9: 92. 1830.

Etimologia

Caldcluvia: nom genèric otorgat en honor a Alexander Caldcleugh, un escocés que va recórrer Sudamérica recolectant i classificant plantes en el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

,

paniculata: epítet que es referix al seu inflorescència. Tiaca és el nom que li donaven els mapuches.

Sinonímia

• Caldcluvia paniculata var. machaena G.Kunkel
• Dieterica paniculata Ser.
• Weinmannia chilensis DC.
• Weinmannia dentata Ruiz & Pav.
• Weinmannia paniculata Cav.

Bibliografia

1. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
2. Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
3. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

Caldcluvia paniculata en el Viccionari.