Calendari romà

Archiu:Roman calendar - parapegma (III - IV c. C.E.).svg

Calendari romà

El calendari romà va ser el primer sistema per a dividir el temps en l'Antiga Roma. Segons la tradició mítica, el calendari romà va ser creat per un dels seus dos primers reis, Rómulo.

El primitiu calendari romà fixava la duració dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts en mesos llunars de 29 o 30 dies. El més era la fracció major i el dia la menor, encara que despuix es va dividir en hores.

Els romans consideraven que el dia s'iniciava a mijanit. En establir-se l'any li varen fixar una duració de 10 mesos (sistema decimal), pero més tart, per influència grega, es va passar a l'any de 12 mesos, en 368 dies i ¾ d'un atre, en mesos de 30 i 29 dies alternativament, i cada dos anys un any en 13 mesos, sistema que s'ajustava progressivament en suprimir-se o agregar-se dies. Aixina, es va establir un any que començava en primavera (en el més dedicat al deu de la guerra Mart, o siga, el més martius = 'març'). Després seguien el més que s'obri (aprilis = 'abril'), el del creiximent (maius = 'maig') i el del florecimiento (junius = juny). Després els mesos seguien per orde del quint al dècim: quintilis (juliol), sextilis (agost), septembris (setembre), octobris (octubre), novembris (novembre) i decembris (decembre); seguia el més d'obertura dels treballs agrícoles (januarius = giner) i el més de les purificació (februarius = febrer). Si s'afegia un atre més, este no tenia nom pero se li cridava mercedonius per estar consagrat a la paga.

En els progressius reajustaments es varen fixar mesos de 31 dies (març, maig, juliol i octubre), de 28 dies (febrer, que cada quatre anys tenia 29 dies) i de 29 dies (els demés) i es intercalaba un més de 27 dies cada dos anys. Aixina, el primer i el tercer any del cicle tenien 355 dies cada u; el segon any, 383 dies, i el quart any, 382 dies, és dir, en total 1 474 dies. Cada més es dividia en semanes d'entre 4 i 9 dies: la segona i la quarta semana del més eren de 8 dies, la tercera de 9 dies (llevat en febrer que eren 8 i en el intercalar que eren 7) i la primera semana era de 6 dies en els mesos de 31 i de 4 en els demés. L'anunci de la duració de la primera semana es dia anunci de les calendas. A les semanes de nou dies el nové dia es dia nonae o nonas i al primer dia de la tercera semana se li cridava idus (o ides). A cada periodo de cinc anys se li cridava lustre degut a que es feyen sacrificis (lustrum) l'any següent a la revisió del cense, que era cada quatre anys.

Este sistema es va utilisar fins al 46 a. C., any en el que Juliol César, que en eixe moment era dictador i Pontifex Maximus, va decretar una reforma en el calendari, assessorat pel grec Sosígenes d'Aleixandria, i va crear el cridat calendari juliano.