Calibre (armes de fòc)
.jpg)
El calibre, en les armes de fòc, és el diàmetro intern del canó o el diàmetro de la bala que es dispara des d'ella. Es medix en milímetros o en fraccions de polzada, depenent del sistema de mida que s'utilise.[1] En les escopetes de caça s'utilisa un sistema de calibre diferent al de les pistoles i rifles. En lloc de medir el diàmetro de la bala, el calibre d'una escopeta de caça es determina pel número de boles de plom del mateix diàmetro que la bala que poden obtindre's d'una lliura anglesa de plom.[2]
Aspectes generals
[editar | editar còdic]En un canó de rifle, la distància es medix entre els "massiços" oposts o els recalats oposts; les medicions dels recalats són comuns en les designació dels cartuchos originats en els Estats Units, mentres que les medicions dels massiços són més comuns en atres parts del món. Les medicions "a través dels recalats" s'utilisen per a obtindre la màxima precisió, ya que l'estriado i el calibre específic aixina medit és el resultat del procés de mecanisat final que talla els recalats en el ánima en bruto, deixant els "massiços".
Un bon rendiment requerix un calibre concèntric i recte que centre en precisió el proyectil dins del canó, en lloc d'un ajust "apretat" que pot conseguir-se inclús en calibres descentrados i torçuts que causen una fricció excessiva, ensuciamiento i un proyectil desequilibrat i tambaleante en vol.
Els calibres es dividixen en quatre categories generals segons el tamany:
- Calibre miniatura històricament es referix als calibres en un diàmetro de 0,22 polzades o menor
- El calibre chicotet es referix als calibres en un diàmetro de 0,32 polzades o menor
- El calibre mig es referix als calibres en un diàmetro d'entre 0,33 i 0,39 polzades.
- El calibre gran es referix als calibres en un diàmetro de 0,40 polzades o més.
Hi ha molta variació en l'us del terme "calibre menut", que a lo llarc dels anys ha canviat considerablement, en qualsevol cosa per baix del calibre .577 considerada "calibre menut" abans de mitan de el XIX.
Les armes de fòc són letals, per lo que es recomana conéixer la llei d'armes i el còdic penal del seu país abans d'adquirir una d'estes.
Armes de ánima rayada
[editar | editar còdic]
Es denominen aixina aquelles armes de fòc en el canó del qual s'aprecien estriamientos (rayado o recalats llongitudinals en forma helicoidal realisades en l'interior del tubo per un procés de mecanisat) que doten al proyectil que els travessa d'una rotació sobre el seu eix llongitudinal. Dita rotació conferix una major estabilitat a la seua trayectòria ("tensió", en balística) per l'efecte giroscòpic produït, alguna cosa molt important per a conseguir una major precisió del dispar, tot això independentment dels inevitables defectes de fabricació i calitat balística dels proyectils.
En un canó estriado el calibre és medit prenent en conte la part elevada de les estrías, denominada "massiç" (part superior de la estría), la qual cosa dona el diàmetro real de l'interior del canó d'un arma de fòc. És dir, que les estrías no es prenen en conte, ya que són depressió que es generen sobre el ánima original.
Si la mida és en polzades llavors el calibre (abreviat calç) és senyalat com un valor decimal de polzada. Aixina, un fusil en un diàmetro de 0,22 polzades és un .22 calç ("calibre 22").
Els calibres de les armes de fòc poden especificar-se també en valors mètrics. Per eixemple, una pistola de 9 mm vol dir que el diàmetro del canó és de 9 milímetros. També un "calibre d'ochenta y ocho milímetros" (88 mm) o "un canó de cent cinc milímetros".
Les armes curtes tenen un ranc aproximat de calibres des del .17 fins al .50. Les armes utilisades per a cacera deportiva poden aplegar fins a calibres de .80. A mitan de el XIX els mosquetes i fusils de avancarga varen ser de calibre .58 o majors.
El calibre és el diàmetro que presenta el proyectil en la seua part de major dimensió; val dir, en la part que ajusta la baïna.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chamorro, Héctor Mora (2013-06-04). Manual de l'instructor de tir (en és), Editorial Club Universitari. ISBN 978-84-9948-023-7.
- ↑ Shoke. Defensa i seguritat. «Tipos de calibres: Taula de calibres de bales 2025» (en és). Consultat el 2025-09-17.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calibre (armas de fuego)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.