Anar al contingut

Calicata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les calicatas o tasts són una de les tècniques de prospecció amprades per a facilitar el reconeiximent geotécnico, estudis edafológicos o pedológicos d'un terreny. Són excavacions de profunditat chicoteta a mija, realisades normalment en pala retroexcavadora.

Les calicatas permeten l'inspecció directa del sol que es desija estudiar i, per lo tant, és el método d'exploració que normalment entrega l'informació més confiable i completa. En sols en grava, la calicata és l'únic mig d'exploració que pot entregar informació confiable, i és un mig molt efectiu per a exploració i mostreig de sols de fundació i materials de construcció a un cost relativament baix.

És necessari registrar l'ubicació i elevació de cada pou, els que són numerats segons l'ubicació. Si un pou programat no s'eixecuta, és preferible mantindre el número del pou en el registre com "no realisat" en lloc de tornar a usar el número en un atre lloc, per a eliminar confusions. La profunditat està determinada per les exigències de l'investigació pero és donada, generalment, pel nivell freàtic.

La secció mínima recomanada és de 0.80 m per 1.00 m, a fi de permetre una adequada inspecció de les parets. El material excavat deurà depositar-se en la superfície en forma ordenada separat d'acort a la profunditat i horisó corresponent. Deu rebujar-se tot el material contaminat en sols d'estrats diferents. Es deixaran plataformes o escalons de 0.30 a 0.40 metros al canvi d'estrat, reduint-se l'excavació. Açò permet una superfície per a efectuar la determinació de la densitat del terreny. Es deurà deixar a lo manco una de les parets lo menys remoldeada i contaminada possible, de modo que representen fidelment el perfil estratigráfico del pou. En cada calicata es deurà realisar una descripció visual o registre d'estratigrafia compromesa.

Les calicatas permeten:

  • Una inspecció visual del terreny in situ.
  • Pren de mostres.
  • Realisació d'algun ensaig de camp.

La profunditat d'este tipo de reconeiximent no sol passar dels 5 metros, encara que en casos extrems pot alcançar els 10 metros de profunditat. La dimensió mínima en planta, indicada per la norma N.T.E., és de 75 milímetros.

En determinats tipos de terreny, quan hi haja personal en el seu interior realisant la maniobra de pren de mostres, la calicata deurà ser entibada.

Aplicacions

[editar | editar còdic]

Casos, situacions, o tipos de terrenys, en els que es poden realisar calicatas:

  • En terrenys cohesivos principalment. També pot realisar-se en terrenys granulars, pero si es requerix un coneiximent dels paràmetros resistents, la pràctica impossibilitat de pren de mostres per a ensaig en laboratori, exigix l'utilisació d'atres tècniques de reconeiximent, com la penetració estàndar (SPT), només viables en sondeigs.
  • En terrenys heterogéneus, en molts grossos, en els que un sondeig, ademés de ser costós, donaria una informació parcial.
  • En terrenys en els que el nivell freàtic es trobe per baix del pla d'investigació, o en els que les seues condicions de impermeabilidad siguen suficients per a que l'aflorament d'aigua siga menut, i permeta l'investigació en l'interior del tast, llevat aquelles situacions en les que es vullga conéixer principalment la cota de nivell freàtic.
  • En situacions en les que es presumixca que es pot alcançar, en tots els punts, el substrat rocós, o terreny més ferm.
  • En obres llineals, com en el proyecte d'obres viàries o en el d'obres de sanejament.

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula calicata prové de la conjunció de calar (del lat. chalāre), significant "penetrar", "travessar"; i tast (del gr. κατα), que el seu significat originàriament és "cap a avall".


Referències

[editar | editar còdic]