Camp del Sequiol
El Camp del Sequiol fon un estadi de fútbol de la ciutat de Castelló. Propietat del CD Castelló i, durant algun temps, del Sport Club La Plana, fon inaugurat en l'any 1922 i abandonat en 1947, quan s'inaugurà l'Estadi Castàlia.
Història[editar | editar còdic]
La construcció[editar | editar còdic]
Pocs mesos despuix de la creació del Club Deportiu Castelló, el seu president, Tadeo Mallach, va escomençar a buscar d'un emplaçament per a construir un camp de joc propi. El 29 d'agost de 1922 un grup de socis del club varen firmar l'escritura de compra d'uns terrenys agrícoles, propietat de Jaime Chicharro, que despuix llogarien a l'entitat castellonenca. El camp es va construir en la que actualment és el carrer Herrero, junt al Sequiol, un ramal secundari de la Séquia Major de Castelló, del que va prendre el seu nom.
El nou camp, en capacitat per a 6.000 espectadors, es va inaugurar el 3 de novembre de 1923, en un partit amistós entre el CD Castelló i el RCD Espanyol capitanejat per Ricardo Zamora, que varen guanyar els barcelonesos per 2-3. El futboliste visitant González fon l'autor del primer gol de l'història del Sequiol.
Els incidents de l'any 1933[editar | editar còdic]
La temporada 1932/33 Sequiol fon l'escenari d'un dels episodis més conflictius de l'història del CD Castelló. El 29 de giner de 1933, durant un partit de lliga de Segona Divisió entre l'equip castellonenc i l'Oviedo CF, l'afició local, descontenta en l'arbitrage, va agredir al colegiat, Julio Ostalé, que va suspendre el partit. Les cròniques de l'época descrivien aixina l'altercat:
A raïl dels incidents, la Federació Espanyola de Fútbol (RFEF) va clausurar el Sequiol fins a final de temporada. El Club Deportiu Castelló es va negar a jugar el restant de partits com a local en l'Estadi de Mestalla, com li obligava la Federació, per lo que els partits següents se li varen donar com a perduts per incompareixença. El club va perdre la categoria, lo que unit als seus problemes econòmics, li va dur a ser expulsat de la Federació i, finalment, a la desaparició.
Es va crear llavors el Sport Club La Plana com a hereu del desaparegut CD Castelló. El nou equip usava les instalacions del seu predecessor, incloent el seu terreny de joc. El Sequiol va tornar a acollir partits de Segona Divisió la temporada 1934/35, pero el SC La Plana es va dissoldre en finalisar eixa temporada.
El Sequiol, camp de Primera Divisió[editar | editar còdic]
Despuix de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el CD Castelló fon refundat, recuperant el Camp del Sequiol. La temporada 1940/41 fon l'escenari d'un dels majors èxits de l'història del club albinegre, que va conseguir l'ascens a Primera Divisió. A pesar d'haver ampliat el seu aforament fins als 8.000 espectadors (2.000 assentats), el vell camp no semblava adequat per a la nova categoria i en 1943 va escomençar la construcció d'un nou estadi. Despuix de més de dos anys d'obres, l'Estadi Castàlia es va inaugurar el 4 de novembre de 1945 en un partit de lliga entre el CD Castelló i l'Atlètic Aviació. No obstant, el CD Castelló encara va jugar alguns partits en el Sequiol fins a la temporada 1946/47.
Despuix de sis anys acollint partits de Primera Divisió, El Sequiol fon derribat i el seu solar ocupat per l'escola de Magisteri. El caràcter emblemàtic d'este camp de joc va quedar arreplegat en l'himne del club, compost en 1972: