Camp sonor

Sò directe i sò reflectit en un recint tancat.

Un camp sonor és un camp físic que representa la distribució escalar del nivell de pressió sonora en cada punt del espai tridimensional.

Components del camp sonor

Quan una font sonora emet energia en un espai obert, no es produïx el fenomen de reflexió, ya que les ones no troben en el seu camí cap superfície sobre la qual incidir. Tampoc existixen reflexions en el cas de que l'ona incidixca sobre superfícies que són totalment absorbents, tal i com ocorre en una cámara anecoica ideal.  En abdós casos, es diu que la propagació es produïx en condicions de camp lliure i solament existix el sò directe generat per la pròpia font.

Pel contrari, en atres tipos d'espais, el sò troba alguna superfície en el seu camí de propagació. Llavors es donen atres fenomens acústics, com són la reflexió i/o la difracció. Ara, ademés del sò directe que es produiria en camp lliure, apareix també un sò reflectit, compost per totes les reflexions de les ones en les diverses superfícies implicades. El sò reflectit està format a la seua volta per les primeres reflexions i les reflexions tardanes, en funció del número de voltes que l'ona ha incidit sobre alguna superfície (lo que es coneix com a orde de la reflexió).

Camp directe

El camp directe és aquella zona situada en els punts més pròxims a la font sonora, a on predomina el sò directe. En camp directe, el nivell depén exclusivament de la llei quadràtica inversa, per lo que el nivell de pressió sonora disminuïx 6 dB cada volta que es duplica la distància a la font.

Camp reverberante

El camp reverberante és aquella zona que es troba en els punts més alluntats de la font sonora, a on el sò reflectit està més present que el directe. En camp reverberante, el nivell en cada punt depén, en principi, de cada una de les reflexions produïdes en les distintes superfícies. L'energia associada a cada una d'elles és funció tant del camí recorregut pel raig sonor com del grau d'absorció acústica dels materials que recobrixen les superfícies. No obstant, en recints tancats, les reflexions se superponen unes a unes atres, creant un camp prou homogéneu. Per això, a sovint se sol simplificar el camp reverberante baix les hipòtesis de camp difuso.

Camp difuso

El camp difuso és un cas especial de camp reverberante, a on la densitat mija de l'energia que formen totes les ones reflectides és uniforme en qualsevol punt de dit camp. Este tipo de situació és la que intenta emular-se en les denominades cambres reverberantes, utilisades, per eixemple, per a medir el coeficient d'absorció de certs materials acústics. En considerar difuso el camp reverberante, es tracten per igual totes les reflexions, ya siguen primeres o tardanes, en lo que el nivell de camp reverberante es manté constant en tots els punts.

Distància crítica

Es diu distància crítica a aquella distància a la font a on els nivells de camp directe i de camp reverberante es fan iguals. En estos punts de l'espai, la cantitat d'energia que aporta cada camp és exactament la mateixa. Per això, en qualsevol punt situat entre la font i la distància crítica predominarà el sò directe, mentres que en qualsevol punt que s'allunta més allà del valor crític, camp reverberante és més present.

La distància crítica es pot calcular a partir de la següent expressió:

$D_c=0.14\sqrt{QR}$

Símbol	Nom	Unitat	Fòrmula
$D_c$	Distància crítica
$Q$	Factor de directividad de la font sonora en la direcció considerada
$R$	Constant de la sala	m2	$R=S_t\overline{\alpha }/(1-\overline{\alpha })$
$S_t$	Superfície total de la sala	m2
$\overline{\alpha }$	Coeficient mig d'absorció de la sala

Vore també

• Reflexió
• Reverberació
• Eco

Bibliografia

• (1998) Dissenye acústic d'espais arquitectònics (en Castellà), Edicions UPC. ISBN 9788483012529.

• (1999) Acústica i sistemes de sò (en Castellà), UNR Editora. ISBN 978-950-673-557-9.