Campanorco inauguralis

Campanorco és un gènero extint de mamífers notoungulados propis d'Amèrica del Sur que varen viure en el Eoceno primerenc; és l'únic membre conegut de la família Campanorcidae.[1]
Generalitats
[editar | editar còdic]Els seus primers restants varen ser trobats en les proximitats del cerro argentí de Campanorco: Campanorco inauguralis. Despuix la seua àrea de dispersió s'ha ampliat a tot el nort d'Argentina fins a Uruguay, en la qual s'han trobat abundants restants. Va deure ser un animal molt abundant lligat a un hàbitat molt específic. S'inclou entre els tipoterios i la seua classificació com a família pròpia denota la seua primerenca especialisació.[2][3]
Animals de cos allargat, pates més be curtes i del tamany d'un gos, eren herbívors tropicals que vivien en zones humides de #argila i limolitas en #intercalació menors d'areniscas en les quals possiblement cavaven caus junt a #llac i estanys. Els primers restants coneguts es corresponen a un depòsit llacustre perenne d'aigua dolça. S'alimentarien de la vegetació tendra dels #llac i estanys refugiant-se dels seus predadores en l'aigua o en els caus, al modo dels coipos o castorés actuals, encara que possiblement no anaren d'hàbits tan amfibis. Varen deure ser animals tranquils i tindrien moviments llents, reaccionant ágilmente a l'hora de fugir. Estaven adaptats a una ecorregión que es correspon en l'actual Pantanal, abundant en predadores.