Canals de Mart

Mapa de Mart per Giovanni Schiaparelli.

Els canals de Mart són llínees que varis astrònoms han cregut vore en la superfície del planeta Mart.

Casi des del principi, les observacions telescòpiques havien mostrat que en la superfície de Mart es trobaven grans regions lluentes de color groguenc, a les que es va cridar “deserts”, que cobrien les tres quartes parts del sol del planeta.

En 1877, el astrònom italià Giovanni Schiaparelli va observar que sobre estes regions es veen formacions rectilíneas de color obscur; se'ls va donar el nom de “canals”. Realisant observacions de Mart entre 1895 i 1908, l'astrònom nortamericà Percival Lowell, investigador de gran prestigi en el món de la ciència, va aplegar a la conclusió de que els canals havien segut construïts per sers inteligents per a dur l'aigua, que escassejava en la superfície marcianana, des de les conyes polars fins a les regions desérticas.

No obstant, atres i millors observacions realisades en telescopis més potents per José Menges i Solá i Eugène Antoniadi també a principis de el XX varen demostrar que, encara que realment existien certs accidents geogràfics de traçat aparentment més o menys llineal en la superfície marcianana (que corresponien als cridats canals de Lowell), de cap modo posseïen les notables característiques que denotaven construcció artificial descrites per ell.

Els "canals artificials" de l'astrònom nortamericà tenien el seu orige en un efecte òptic produït per les imperfeccions inevitables de les lents dels telescopis de llavors, unit a la pareidolia.

Vore també

Percival Lowell