Candelabro de Paracas
El Candelabro de Paracas és un famós geoglifo ubicat en la costa nort de la península de Paracas, en la província de Pisco, dins del departament de Ica, en Perú. Les seues grans dimensions i el seu disseny sobre l'arena permeten distinguir una relació en les llínees, geoglifos de Naixca i de pampes de Jumana. El Candelabro medix 180 metros de llarc i es calcula que té uns 2500 anys. El seu significat seguix sent un misteri.
Realisació
[editar | editar còdic]En un suau tossal d'arena, en la baïa de Pisco; es tanca un misteri de l'història del Perú, un “Candelabro” immens, dibuixat sobre la canviant superfície d'arena, sense que jamai s'haja borrat.
En els anys 50 de el XX, durant 6 mesos, Maria Reiche va estudiar el Candelabro de Paracas. Es varen medir les seues dimensions i es va analisar la seua direcció que senyala al sur com la constelació Cruz del Sur. El treball de fer este geoglifo en l'arena va ser molt precís considerant que la zona és de molt vent. La direcció del Candelabro, junt en el vent i l'aigua marina han fet una grossa capa cristalina que ho ha mantingut des de la seua creació.
Hipòtesis interpretativa
[editar | editar còdic]Es teixixen creències de que esta figura senyalaria l'existència d'algun tesor amagat pels pirates que varen assolar les costes americanes en busca de l'apreciat or que els conquistadors obtenien dels pobles indígenes i embarcaven a Europa. Contraris a esta teoria sostenen que els pirates eren sers burdos, que no farien semblant maravella.
Antics peruans i pirates
[editar | editar còdic]Els antics peruans i alguns pirates que recorrien la mar, varen dibuixar este candelabro en la finalitat d'orientar-se en les seues travessies de peixca o de conquista, puix vist des de terra no pot ser apreciat, lo que si ocorre des del límpido mar Paraqueño.Va ser més que res per a que desembarquen contrabando, els pirates i corsarios, ya que en el port del Callao els espanyols resguardaven.
José de Sant Martín
[editar | editar còdic]Una teoria sense orige senyala que va ser realisat per José de Sant Martín 1778-1850, interpretant que es tracta d'un símbol de la maçoneria i una atra que és una senyal per als navegants. Encara que esta teoria no coincidix en la suposta antiguetat de la figura, de 2500 anys.
La Creu del Navegant
[editar | editar còdic]Possiblement varen ser hòmens astrònoms de la cultura naixca els qui varen construir este geoglifo, que no va ser posat allí per a que els viagers passaren davant d'ell sense reparar en la seua presència. S'associa el geoglifo a la Constelació de la Cruz del Sur, coneguda també com la Creu dels navegants, per indicar als marins del hemisferi Sur l'ubicació del pol sur per mig del seu eix principal que els servirà de guia i orientació en els seus viages. De cada u dels braços, arranca el seu corresponent poste, paralel a l'eix principal, del que equivaldria a l'eix de la creu del Sur, Guillermo Illescas en les meditades investigacions sobre este geoglifo, ho ha identificat plenament en la Creu del Sur i algunes estreles de la constelació Centauro que serien les que li donen la seua peculiar forma de Candelabro. “Tornant els ulls al cel podríem comprovar diu que una miqueta més a l'esquerra a l'orient de l'estrela Beta Cruz i una miqueta més dalt d'ella al nort es troba l'estrela Pi Centauro, la mateixa que en unir-se en l'estrela corresponent de dita constelació per mig d'una proyecció generada entre les estreles que s'indiquen, serviria per a determinar el poste lateral d'eixe costat resultant d'eixe modo, paralel a l'eix principal.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Isa Denison: Der göttliche Code en idioma alemà, Govinda-Verlag GmbH, D-79795 Jestetten 2004, pàgines 218 - 225, ISBN 3-906347-70-2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Candelabro de Paracas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.