Canis edwardii
Canis edwardii (denominat a voltes llop d'Edward) és una espècie extinta de Canidae que va viure en la major part d'Amèrica del Nort des de l'edat del Blancano del Plioceno fins al Irvingtoniano a mitan del Pleistoceno, vivint des de fa 4,9 millons d'anys fins a fa uns 300 000 anys.[1] Està relacionat en els chacalés actuals.
Va ser contemporàneu d'unes atres vàries espècies de cánidos com Canis dirus (1.80 Ma—11000 anys), Canis lepophagus (10.3—1.8 Ma), Canis armbrusteri (1.8 Mya—300000 anys), Canis rufus (1-2 Ma-present), i el llop gris (3.5 Ma—present).
Taxonomia
[editar | editar còdic]Canis edwardii va ser nomenat per Gazin in 1942. Esta espècie va ser sinonimizada subjetivamente en Canis lupus (el llop gris) en 1954 per B. Kurten en 1974 i per B. Kurten i I. Anderson en 1980,[2][3] pero actualment s'accepta la seua validea.[4]
Morfologia
[editar | editar còdic]Massa corporal
[editar | editar còdic]Un espècimen va ser examinat per Legendre i Roth per a determinar la seua massa corporal, estimant-se en 35 quilograms, mentres que un atre eixemplar es va estimar que pesava 31 quilograms.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ PaleoBiology Database: Canis edwardii, age range and collections
- ↑ Acta Zoologica Fennica 140:1-38
- ↑ B. Kurten and I. Anderson. 1980. Pleistocene mammals of North America 1-442
- ↑ Tedford et al., 2009, Bulletin of the American Museum of Natural History 325:124
- ↑ S. Legendre and C. Roth. 1988. Correlation of carnassial tooth size and body weight in recent carnivores (Mammalia). Historical Biology 1(1):85-98