Cannabinoide

Un cannabinoide (CB) és un compost orgànic lipídico pertanyent al grup dels terpenofenoles, que s'unix als receptors cannabinoides en l'organisme humà.

Tipos

Es reconeixen tres tipos de cannabinoides: els fitocannabinoides sintetisats naturalment per la planta de cànnabis; els cannabinoides endógenos o endocannabinoides (eCBs), produïts per organismes animals i pel cos humà (i.g., anandamidas.); i els cannabinoides sintètics o neocannabinoides, composts similars generats en laboratori (encara que no presents a l'estat natural en el mig ambient).

Un dels cannabinoides més coneguts és la delta-9-tetrahidrocannabinol (∆⁹-THC, o THC ), ingredient psicoactivo principal de la marihuana.

Els cannabinoides actuen a través de dos tipos de receptors de membrana celular: els CB1, que es troben en el sistema nerviós central i en els sistemes reproductiu, digestiu i immune; i els CB2, que es troben en teixits perifèrics com a pulmó, bazo i testículs, aixina com en algunes cèlules del sistema immune com els monocits i els macrófagos. El receptor transmembrana CB1 estaria associat a les GPi (proteïnes G inhibitòries) i en activar-se es produiria un bloqueig de l'entrada de calcio cap a les cèlules aixina com l'inhibició de l'adenilato ciclasa en la conseqüent disminució de la concentració intracelular de AMPc (una molècula que funciona com señalizadora o segon mensager en distintes vies enzimàtiques intracelulars). Els receptors CB2 aparentment actuen de forma molt semblada als CB1.

Usos terapèutics

Entre els usos terapèutics dels cannabinoides es mencionen el tractament del dolor neuropático en pacients terminals com en el càncer metastásico, de les bossades induïdes per quimioteràpia i en el síntoma de la espasticidad de l'esclerosis múltiple, i en les nàusees i bossades intractables post quimioteràpia del càncer. Atres usos es troben actualment en investigació clínica (Ej: convulsions refractarias en chiquets, glaucoma, patologies que cursen en desmielinización com l'esclerosis múltiple).