Anar al contingut

Cannabis ruderalis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cànnabis ruderalis (Cannabis ruderalis)

Cànnabis ruderalis és una subespecie putativa de Cànnabis sativa, del gènero Cànnabis, originària del sur de Siberia i nort de Kazakhstan.[1] Són plantes per lo general menudes i tenen un periodo de floració més curt que la índica.

Característiques

[editar | editar còdic]

Referent al seu interés en la cannabicultura, és apreciada perque s'utilisa per a fer genètiques i experimentar aixina en les seues ventages, comprovant les seues propietats i les possibles traces favorables de les generacions successives. Pel seu casi nul contingut en THC (el component psicoactivo) i al seu alt contingut en CBD (el component no psicoactivo tan apreciat en medicina) és una genètica molt utilisada per a fabricar #incens i essències de manera artesanal.

El terme ruderalis es deriva del llatí rudera, que és la forma plural de rudus, una paraula llatina que significa enruna, cascot. Ruderal és un terme referent a espècies de plantes selvades que són les primeres en colonisar terres que han segut alterades per forces naturals o per l'activitat humana. Les espècies ruderalis solen créixer en abocadors de rebujos de construcció, en edificis arruïnats o derribats, als costats de les carreteres o en terres agrícoles que s'han deixat en guaret.[2][3]

Cànnabis ruderalis es descriu provisionalment com el tercer tipo de cànnabis, ya que els botànics no estan segurs de si constituïx una espècie per dret propi. La planta ruderalis és una varietat no cultivada procedent de Rússia, Europa central i Àsia central i s'adapta a les dures condicions ambientals d'estos llocs. Ya siguen considerats solament una variació de la mateixa espècie de cànnabis o una espècie diferenciada en sí mateixa, lo més provable és que les varietats ruderalis de cànnabis procedixquen de les varietats índicas que, a la seua volta, provablement descendixquen de les sativas.

Les diferències entre estos tres tipos, sobre els patrons de creiximent i reproducció, poden relacionar-se en els entorns enormement diferents en que va viure el fenotip tropical original Cànnabis sativa L. A mida que s'estenia més i més al nort de l'equador despuix de l'última edat de gèl, els diferents tipos varen evolucionar per a sobreviure en nous climes. L'intervenció humana i l'agricultura també varen tindre efectes significatius sobre els acervos genètics de índica i sativa, pero molta menys influència sobre el selvat ruderalis.

La planta típica de Cànnabis ruderalis és molt baixa d'estatura, a sovint entre 30 cm i 80 cm quan ha alcançat el seu ple creiximent. Produïx solament unes poques branques i té fulls amples i de #llim grossos, similars a les del Cànnabis indica. Una volta que escomença la floració, la varietat ruderalis creixerà encara menys en altura que la varietat indica.

C. ruderalis és una varietat més resistent, creix en el Himalaya estats del nort i sur de l'antiga Unió Soviètica, que es caracterisa per un creiximent de "males herbes" més escassa. Rara volta es cultiva pel seu contingut de THC sino per la seua àmplia gama aromàtica. cal destacar l'aprofitament de la potència aromàtica del cànnabis, coneixent esta característica s'han mesclat diferents genètiques rudelaris per a conseguir aromes molt diferents.

Les poblacions de C. ruderalis es poden trobar en la majoria de les àrees a on el cultiu del cànem antigament va prevaldre. La regió més notable en Amèrica del Nort és el mig oest d'Estats Units, encara que les poblacions ocorren esporàdicament en els Estats Units i Canadà. Les grans poblacions de C. Ruderalis salvage es troben majorment en Europa central i oriental, la majoria d'elles en Lituània, Bielorússia, Letònia, Estònia i els països adjacents. Sense selecció humana, estes plantes han perdut moltes de les característiques seleccionades inicialment per a la seua producció, i es aclimataron generació despuix de generació al seu entorn.

Capacitat de autofloración

[editar | editar còdic]

La característica més notable de la varietat ruderalis radica en la seua capacitat de florir (i, per lo tant, reproduir-se) d'acort en l'edat d'una planta concreta, independentment del fotoperiodo en que creixca.

Casi totes les plantes en floració perceben quàn és moment de reproduir-se gràcies als canvis d'estació en el clima, especialment en relació en el número d'hores de llum diürna. La capacitat per a iniciar la floració d'acort en canvis en la planta i no del seu entorn es coneix com ‘autofloración’.[4]

C. ruderalis és menys cridanera per a insectes sent menys atacades per estos pel seu baix contingut en terpenoides. Escomençarà a florir quan alcance una determinada fase de madurea –al voltant del moment en que produïxca entre el quint i el sèptim parell de fulls (entre el seu quint i el seu sèptim nuc), lo que normalment ocorre despuix d'un periodo d'entre cinc i sèt semanes de creiximent. Una volta ha escomençat a florir, seguix fent-ho fins que atres factors ambientals (sobretot l'hivern) fan que la planta muiga. Les atres varietats de Cànnabis poden expirar naturalment una volta han completat la seua reproducció o poden retornar al creiximent vegetatiu si gogen d'un fotoperiodo llarc.

Cicle ràpit de creiximent

[editar | editar còdic]

L'adaptació de Cànnabis ruderalis a estius curts i #fresca es posa de manifest en atres àrees. El ruderalis té la capacitat per a completar el seu cicle vital –des de la seua fase de llavor fins a la producció de llavors- en solament 10 semanes (encara que és més comuna que siguen de 12 a 14 semanes). Les seues llavors es desprenen en facilitat i poden sobreviure més d'una estació sobre terreny gelat –fins que les condicions siguen lo suficientment favorables per a permetre el creiximent. Les llavors també poden sobreviure encara que el seu clafoll s'òbriga en ser chafada per humans o animals. En el cas d'algunes varietats de ruderalis, este fet pot inclús contribuir a la germinació de les llavors.

Propietats i aplicacions

[editar | editar còdic]

Les seues varietats selvades són casi sempre baixes en THC i relativament altes en CBD.[5] Pese a que les varietats pures de ruderalis tenen poc valor en térmens del seu us recreatiu o com a fibra, la seua capacitat de autofloración i el seu periodo de maduració extremadament ràpit és de gran interés per als cultivadores de cànnabis medicinal i ornamental.[6]

Els híbrits en ruderalis també són útils per a aplicacions medicinals en casos en que es preferix dispondre dels beneficis terapèutics del CBD sense els efectes psicoactivos que comporten les varietats altes en THC.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Flowering Ruderalis». Cànnabis Culture Magazine. Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2012. Consultat el 16 de febrer de 2012.
  2. «Definition for ruderal». Archivat des d'el original, el 20 de juny de 2012. Consultat el 7 de juliol de 2015.
  3. Real Acadèmia Espanyola. «Definició de ruderal». Diccionari de la llengua espanyola.
  4. Greg Green. 2005. The Cànnabis Breeder’s Bible. Green Candy Press 14
  5. «CBD: ¿Qué és i para qué servix?» (en és). Cànnabis Hub. Consultat el 2021-09-21.
  6. «The Return of Ruderalis». Cànnabis Culture Magazine. Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2012. Consultat el 16 de febrer de 2012.


Enllaços externs

[editar | editar còdic]