Cantón de Glaris
El cantón de Glaris (GL, en alemà, Glarus; en francés, Glaris; en italià, Glarona, i en romanche, Glaruna) és un cantón de Suïssa. Té una població estimada, a fins de 2022, de 41 471 habitants.[1]
La seua capital és Glaris.
Geografia
[editar | editar còdic]El cantón de Glaris està dominat per la profunda vall del riu Linth. Gran part del seu territori és montanyós; de fet el punt més alt del cantón es troba en els denominats Alps glaroneses. Es tracta del pico Tödi, en una altitut de 3610 metros sobre el nivell de l'mar. En el nort del cantón està el Llac de Walen (Walensee), que fa de frontera en el cantón de Sant Gal. La superfície total del cantón Glaris és de 685.31 km², dels quals prop de la mitat són considerats productius. La silvicultura és un sector important de l'economia cantonal.
Història
[editar | editar còdic]L'història d'este cantón està dominada per la religió. Els habitants de la vall del Linth varen ser convertits al cristianisme en el VII per l'misionero irlandés Sant Fridolino, qui va fundar el convent de Säckingen, veí a Basilea. A partir de el IX, l'àrea al voltant de Glaris era de propietat feudal de dit convent. En 1288, els Habsburgo varen reclamar part dels drets feudals del convent, la qual cosa va provocar la rebelió dels habitants, i en 1352 Glaris es va unir a la Confederació Suïssa.
Entre 1506 i 1516 el reformador Ulrico Zuinglio va ser pastor de Glaris, formant-se una chicoteta comunitat, pero per a 1564 tots els seguidors de Zwinglio varen ser eliminats. Per a assegurar la pau, en 1623 cada partit tenia dret a tindre el seu propi landsgemeinde. Entre 1798 i 1803, durant la República Helvètica imposta per Napoleón, Glaris va passar a formar part de l'extint Cantón Linth. En 1836 la constitució va ser adaptada per a unir les assamblees i aixina poder establir una sola landsgemeinde.
Política
[editar | editar còdic]Glaris és un dels dos cantones suïssos, junt en Appenzell Rodas Interiors, en mantindre la landsgemeinde, una assamblea anual dels residents del cantón en dret a vot i els integrants del màxim orgue del cantón, en la finalitat de votar les modificacions de llei propostes pel Consell de Govern (Regierungsrat) i les diferents comissions.[2]
El consell colegiat de govern, compost per cinc membres, és la principal i màxima autoritat eixecutiva del cantón. Està encapçalat pel landammann.[3]
Des de la landsgemeinde del 6 de maig de 2007, Glaris és el primer cantón en introduir el vot des dels 16 anys a nivell cantonal.
Economia
[editar | editar còdic]La geografia del cantón va ajudar a fundar moltes fàbriques per a la fabricació de teixixques en el XVII. També les montanyes circumdants varen ser una ventaja per a l'industrialisació. L'indústria de filaments de cotó va ser molt important en el XVIII.
El pastoreig de montanya, sobretot de ganado vacú, seguix sent una activitat important.
Població
[editar | editar còdic]El cantón de Glaris és un dels cantones menys poblats de tota Suïssa despuix d'Appenzell Rodas Interiors, Obwalden i Uri. La densitat de població és de 61 hab/km², també inferior al promig suís.
Comunas
[editar | editar còdic]Despuix d'una decisió de la landsgemeinde, el cantón va passar de 25 comunas a tan sol 3 (des de l'1 de giner de 2011):
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Població resident permanent per categoria de ciutadania, sexe i comuna. Resultats finals anuals, 2022». Oficina Federal d'Estadística (BFS). Consultat el 15 de juny de 2024.
- ↑ «Landsgemeinde». Cantón de Glaris. Consultat el 15 de juny de 2024.
- ↑ «Breu retrat del Consell de Govern». Cantón de Glaris. Consultat el 15 de juny de 2024.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cantón de Glaris.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cantón de Glaris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.