Canvi climàtic en Surinam
El canvi climàtic en Surinam es referix a los efectos de el canvi climàtic en Surinam. Estos efectes inclouen l'aument de les temperatures i l'increment dels fenomens meteorològics més extrems. Com a país relativament pobre, les seues contribucions al canvi climàtic han segut llimitades. Ademés, per la gran cobertura forestal, el país ha tingut una economia de carbono negatiu des de 2014.[1]
Surinam va ser el segon país en actualisar els seus Contribució Determinada a nivell Nacional en 2020.[2]
Emissions
[editar | editar còdic]Surinam té una economia de carbono net negatiu des d'a lo manco 2014.[1] Açò es deu en gran part a la densa coberta forestal, que cobrix més del 93% del país.[3] La major part de la selva tropical es troba encara en perfectes condicions.[4] No obstant, està sent amenaçada per l'extracció d'or[5] i les empreses madereras.[6]
L'agricultura aporta el 40% de les emissions del país.[2]
Indústria petrolera
[editar | editar còdic]Les exportacions de petròleu són una part important de l'economia de Surinam,[7] gran part de la qual està controlada per la companyia estatal Staatsolie Maatschappij Suriname. En giner de 2020, una corporació nortamericana, Apache Corporation, estava perforant pous en Maka Central.[8]
Impactes climàtics
[editar | editar còdic]Segons el Banc Mundial, les temperatures ya han aumentat en tot el país, en un aument significatiu del clima càlit.[9] Encara que la precipitació no ha mostrat canvis de tendència significatius, les proyeccions sugerixen canvis significatius en diferents parts del país.[10]
El major risc que enfronta Surinam és l'inundació dels rius. La població es concentra al voltant dels principals rius com Surinam, Commewijne i Maroni, en un àrea a pocs metros sobre el nivell de l'mar.[11] En 2006 i 2015, va haver grans inundacions que varen provocar la mort de vàries persones.[12][13]
Ademés, el 90% de l'activitat humana de Surinam es troba en la costa nort, que és particularment vulnerable al aumente del nivell de la mar i l'intrusió d'aigua salada.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Suriname’s climate promise, for a sustainable future» (en en). UN News. Consultat el 7 de juny de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Suriname's Second National Communication - In Progress | UNDP Climate Change Adaptation» (en en). www.adaptation-undp.org. Consultat el 7 de juny de 2020.
- ↑ «Suriname’s climate promise, for a sustainable future» (en en). UN News. Consultat el 7 de juny de 2020.
- ↑ «Central Suriname Nature Reserve» (en en). Unesco. Consultat el 8 de juny de 2020.
- ↑ «Een weg komt nooit alleen» (en nl). Universitat de Ámsterdam. Consultat el 8 de juny de 2020.
- ↑ «Wanze Eduards and S. Hugo Jabini. Suriname Forests» (en en). Goldman Environmental Prize. Consultat el 8 de juny de 2020.
- ↑ «Suriname | UNDP Climate Change Adaptation» (en en). www.adaptation-undp.org. Consultat el 7 de juny de 2020.
- ↑ Blum. «Climate change also poses a threat to oil's exploration budgets, report finds» (en en). Houston Chronicle. Consultat el 7 de juny de 2020.
- ↑ «Historical Climate Data Suriname» (en en). climateknowledgeportal.worldbank.org. Consultat el 7 de juny de 2020.
- ↑ «Climate Data Projects Suriname» (en en). climateknowledgeportal.worldbank.org. Consultat el 7 de juny de 2020.
- ↑ «Over 350,000 Surinamese to benefit from flood risk management». Prevention Web. Consultat el 9 de juny de 2020.
- ↑ «'Doden als gevolg overstromingen Suriname'» (en nl). nu.nl. Consultat el 8 de juny de 2020.
- ↑ «Wateroverlast in Suriname door zware regen» (en nl). Waterkant. Consultat el 8 de juny de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cambio climático en Surinam» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.