Capilla de Nuestra Señora la Virgen de la Soledad de Nules
La Capella de La nostra Senyora la Verge de la Soletat, és un edifici religiós, datat d'el XVIII, que es troba en el carrer José Bartrina de Nules, en la comarca de la Plana Baixa, que està catalogat com Be de Rellevància Local segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), en còdic 12.06.082-002.[1]
Descripció històric artística
[editar | editar còdic]L'iglésia es va construir, baix la direcció d'Antonio Gilabert,[2] en el XVIII, concretament entre 1757 i 1769, seguint les pautes del estil rococó, i convertint-se en un eixemple d'este tipo d'arquitectura en la Comunitat Valenciana.[3][4]
Entre el seu exuberante decoració cal destacar les rocallas que s'ampren per a la decoració, tant d'arcs com de la cúpula i volta; també mereixen una especial menció els relleus alegóricos a quatre passages dolorosos de la vida de la Verge, obra d'Ignacio Vergara, com són la fugida a Egipte; Jesús perdut i trobat; la crucifixión de Jesús; i la Pietat.[2]
La advocación mariana que li dona nom, la Verge de la Soletat, té una image, de finals d'el XVI, que va ser duta a Nules per Felipe II, quan en l'any 1588 va visitar la vila, i actualment es troba en l'altar major (que és un altar nou, construït per a substituir a l'original de 1769 que va ser destruït en la guerra del 36).[2][3][5]
L'image es va decorar en una corona d'argent cincelada i repujada, obra d'un orfebre valencià, Entreaigües, datada de mitan d'el XVIII, i que està considerada com un be d'interés.[6] Ademés l'image està vestida i consta entre atres peces d'un bell mant blanc que va ser restaurat a instàncies de mosén Trinirari Mariner (qui va instar a restaurar també la capella en el seu conjunt, ya que s'hi havia vist afectada per la caiguda d'un raig).[5]
La restauració la va portar a terme l'Institut Valencià de Conservació i Restauració de Bens culturals, en colaboració en la Secretària Autonòmica de Cultura i Política Llingüística. El conjunt restaurat estava format pel mant (de 223,5 x 323 cm) i un corfoll (119 x 119,5 cm) en mànegues i manegueta. El material original empleat per a la confecció d'estes penyores va ser un tisú de seda i trames d'argent, decorat en brodat en relleu en fils metàlics i decoració en pedreria, seguint motius vegetals i elements simbòlics alusivos a la Verge i la vila de Nules. El conjunt s'arrematava en flocs de pasamanería formats per fils metàlics, que es completaven en la zona davantera en encaix manual metàlic. Per la seua banda, el forre de la capa és de tafetán color marfil en efecte moaré.[7]
La coronació canònica de la Verge de la Soletat, patrona de Nules, va tindre lloc en l'any 2001, i des d'eixe moment tots els anys es commemora este acontenyiment en una eucaristía d'acció de gràcies, que conta en l'assistència tant de representants de la corporació municipal com de la reina de les festes i cort d'honor de cada any.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «edu. gva. es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble. php? id=2998&lang=ca Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 7 d'agost de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «blogspot. com. es/2011/05/gozos-nuestra-senora-de-la-soledad-de. html GOJOS A LA NOSTRA SENYORA DE LA SOLETAT DE LA VILA DE NULES.». Gojos de Valéncia (Gogistes Valencians). Consultat el 7 d'agost de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 «archive. org/web/20170807153941/https://www. ciudaddevacaciones. es/cdv/estatica/costa QUE VISITAR EN LA COSTA DE CASTELLON» (en és). www. ciudaddevacaciones. es. Archivat des d'el ciudaddevacaciones. es/cdv/estatica/costa original, el 7 d'agost de 2017. Consultat el 7 d'agost de 2017.
- ↑ «archive. org/web/20170807152009/http://www. turismodecastellon. com/103211_es/Capilla-de-la-Soledad-(Nules)-arquitectura-rococ%C3%B3-valenciana/ You llaure being redirected...». www. turismodecastellon. com. Archivat des d'el turismodecastellon. com/103211_es/Capilla-de-la-Soledad-(Nules)-arquitectura-rococ%C3%B3-valenciana/ original, el 7 d'agost de 2017. Consultat el 7 d'agost de 2017.
- ↑ 5,0 5,1 (11 d'abril de 2000) google. es/books? id=TvRwK99PFBUC&pg=PA121&lpg=PA121&dq=Capilla+de+Nuestra+Se%C3%B1ora+la+Virgen+de+la+Soledad+de+nules&source=bl&ots=2yGCILpw1V&sig=Q_evHQIU80tTzFNhpzIZvD3zqmo&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjdmcfntcTVAhWHWBQKHXDKAaEQ6AEIVjAL#v=onepage&q=Capilla%20de%20Nuestra%20Se%C3%B1ora%20la%20Virgen%20de%20la%20Soledad%20de%20nules&f=false Santuaris marianos de Valéncia i Múrcia (en és), Trobada. ISBN 9788474905649.
- ↑ «archive. org/web/20170807192126/http://www. nules. es/es/content/museos Museus | Ajuntament de Nules» (en és). www. nules. es. Archivat des d'el nules. es/es/content/museos original, el 7 d'agost de 2017. Consultat el 7 d'agost de 2017.
- ↑ Pdf. Generalitat Valenciana.Consultat el 7/08/17.
- ↑ «lasprovincias. es/valéncia/20081022/comarcas/conmemoran-aniversario-coronacion-soledad-20081022. html Commemoren el VII aniversari de la coronació de la Soletat. Les Províncies». www. lasprovincias. es. Consultat el 7 d'agost de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capilla de Nuestra Señora la Virgen de la Soledad de Nules» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.