Capparis retusa
Capparis retusa, comunament cridada sacha alcaparro, poroto guaicurú, és una espècie originària del sur de Sudamérica.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbolito d'entre 2-8 m d'altura, branques tortuosas, fullage dens. Fulls simples, perennes, alternes, verda obscures, elíptiques, grans, de 2-6 x 1-4 cm; màrgens simples, nervadura central prominent en la cara inferior, i molts fulls en escotadura en l'extrem; crocantes, i gust a repollo. Les branques són fines, molt ramificadas, presenta lenticelas, corfa plana, vert, sense espines.
Inflorescència en flors perfectes, completes, solitàries, grans, de 3–5 cm de llarc; 4-sàpia-hos lliures, carnosos, verdes; 4-pétals lliures, groguencs. 40-80-estams molt llarcs, vistosos, ovari súpero, cilíndric, separat dels demés cicles florals per un pedicel llarc (ginóforo). Frut càpsula (semeja una chaucha), 4–11 cm de llarc, en notables estrangulaciones. Obri sola a la madurea, llavors castanyes, planes, com porotos, 8 x 4 mm; solen germinar en la planta.
Propietats
[editar | editar còdic]D'este arbust s'utilisa la raïl, la corfa i els capolls florals. Encara que no és una planta medicinal en sí mateixa, té algunes propietats terapèutiques.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per algunes regions d'Argentina i Bolívia.[1]
És part de l'estrat arbòreu baix i arbustiu del bosc. Abunda en ambients degradats. Preferix llocs secs, solejats, salobres com els peladares.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Capparis retusa va ser descrit per August Heinrich Rudolf Grisebach i publicat en Abhandlungen der Königlichen Gesellschaft der Wissenschaften zu Göttingen 24: 18. 1879.[2]
Capparis: nom genèric que procedix del grec: kapparis que és el nom de la taperera.[3]
retusa: epítet latino que significa "romo, sense punta".[4]
- Capparis cynophallophora var. retusa (Griseb.) Kuntze
- Cynophalla retusa (Griseb.) X. Cornejo & H.H. Iltis[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tropicos
- ↑ «Capparis retusa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de maig de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Capparis retusa en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. [enllaç trencat] (25 dic 2007)
- Burkart, A. I. 1987. Leguminosae, Rafflesiaceae. 3: 442–738. In A. I. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
- Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
- Jardim, A., T. J. Killeen & A. F. Fonts Clars. 2003. Guia Árb. Arb. Bosq. Sec Chiquitano i–x,. Fundació Amics de la Naturalea Noel Kempff, Santa Creu de la Serra.
- Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
- López Vargas, A. 1995. Estud. Veg. Prov. Mizque Campero Cochabamba i–vaig vore, 1–152. Tesis Universitat Major de Sant Simón, Cochabamba.
- Nee, M. H. 2008. Dilleniidae. 3: 1–255. In M. H. Nee Fl. Reg. Parc Nac. Amboró Bolívia. Fundació Amics de la Naturalea, Santa Creu.
- Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
- Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capparis retusa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.