Cardiotoxicitat

La cardiotoxicitat és una alteració quantitativa o qualitativa en el cor pels fàrmacs o atres substàncies tòxiques per a este orgue. Pot evolucionar l'insuficiència cardíaca o arrítmias.

Tipos

Existixen diferents tipos de cardiotoxicitat:

• Cardiotoxicitat aguda: Durant el tractament. Es manifesta en taquicardias supraventriculares. Desapareix en interrompre el tractament.
• Cardiotoxicitat crònica: Fins a 30 mesos despuix de l'última dosis. Als tres mesos desenrolla miocardipatía degenerativa que culmina en insuficiència cardíaca congestiva (ICC). Dins d'esta existix una subcategoría que és la cardiotoxicitat tardana que apareix de 6 a 12 anys despuix del tractament. Es manifesta com una recaiguda en recuperats d'una cadiotoxicitat aguda.

Mecanismes de producció

La capacitat mecànica del cor depén de la potència del miocardi o múscul cardíac i del cabal de sanc que pot circular pel llit vascular. El llit vascular és afectat pels vasocontrictores, vasodilatadores i vasopermeabilisants que provoquen petiquias, eritemias, sufusiones hemorrágicas i edemas locals o generalisats. El mecanisme de contracció muscular s'inicia en un intercanvi de Na⁺, K⁺, Cl^-, Mg²⁺, Ca²⁺ entre la cèlula i el mig. De tots estos cationes els més importants i abundants en el miocardi són el Na⁺ i el K⁺.

Quan un estímul aplega al cor es produïx una entrada de cationes de Na⁺ i una eixida de K⁺.Tot açò és controlat per la Bomba de Sodi. Pero açò no es produiria sense l'intervenció de les enzimes Na⁺-ATPansa per a l'entrada de Na⁺, i la K⁺-ATPansa per a l'eixida de K⁺.

Pero també quan l'estímul alcança la fibra muscular, penetren per uns poros Ca²⁺ que gràcies a el ATP permet l'esmonyida de l'actina sobre la miosina i aixina produir-se la contracció muscular. Els fàrmacs actuen aumentant la cantitat de ions de Ca²⁺ lliures en l'interior de la cèlula miocárdica, en lo que s'incrementa l'excitació de la membrana i el rendiment muscular. Quan hi ha una sobrecàrrega de Ca²⁺, es produïx un trastorn i el producte actua com cardiotóxico.

Tots estos mecanismes fisiològics poden ser alterats per numeroses substàncies químiques originándo:

• Trastorns del ritme o disritmias, deguts al consum d'alcohol, tabac, anfetaminas.
• Insuficiència cardíaca o incapacitat per a mantindre el fluix sanguíneu. Es produïx realment per una falta de potència muscular.
• Miocarditis tòxica. S'altera el fluix de calcio.

Toxines produïdes per organismes

Són numerosos péptidos naturals endógenos i exógenos són cardiotóxicos. Per un costat hi ha péptidos de caràcter hormonal que eixercixen sobre els mamífers activitat cardiodepresora i vasocontrictora, i per un atre costat, les toxines que són segregades per les plantes i els animals inferiors que produïxen lesions sobre la membrana i afecten a la captació de Na⁺ i Ca²⁺.

• Celenterats: Intens dolor podent ocórrer la mort per desocupació cardíaca o respiratori. Retarden la inactivación dels canals ràpits de Na+, en un increment de Na⁺ i Ca²⁺ intracelulars i pèrdua de K⁺.
• Moluscs: Produïx depressió de la contractibilidad del miocardi.
• Artròpodes: Sintetisen toxines per mordedura o picadura.
• Serps: L'acció cardiotóxica és realisada per un grup de polipèptits molt bàsics que produïxen també el bloqueig de la conducció axonal en nervis perifèrics i originen contractures seguides de paràlisis en els músculs esquelètics.

Tipos de tòxics cardíacs

Archiu:Corazón - Válvulas - 001.jpg

En este apartat anem a parlar dels diferents tipos de tòxics que afecten al sistema cardiovascular. Es poden dividir en 3 grups principals:

• Fàrmacs
• Substàncies originades per organismes
• Productes industrials.

Fàrmacs

Els efectes cardiotóxicos dels fàrmacs que actuen sobre el sistema cardiovascular sol consistir en una exageració principal de la seua acció farmacològica sobre el cor; són capaços d'induir arrítmia si estos fàrmacs s'administren en dosis excessives. En canvi atres agents poden ser tòxics per al cor a través de mecanismes que no estan relacionats necessàriament en l'us terapèutic que es pretén ni en els seus efectes farmacològics principals. Dins d'estos fàrmacs nos podem trobar diferents tipos:

• Fàrmacs antiarrítmicos i inotrópicos: Ací nos trobem en glucósidos cardíacs que s'ampren per a tractar l'insuficiència cardíaca congestiva, inhibixen la Passa de Na⁺, K⁺, i aumenten el sodi intracelular. També estan incloses les catecolamidas i simpaticomiméticos, que la seua cardiotoxicitat induïda es manifesta per auments en la freqüència cardíaca, per la demanda d'oxigen en el miocardi i de la pressió arterial sistólica. I per últim, les antraciclinas i atres agents antineoplásicos que tenen efectes tòxics aguts com taquicardias i vàries arrítmia; lo més provable és que es deguen a la forta lliberació de histamina pels mastòcits.
• Fàrmacs d'acció central: Com a antidepressius i antisépticos, que poden produir reducció de la despesa cardíaca, proarritmias, parada cardíaca i atres síntomes pel bloqueig dels canals de Ca²⁺, Na⁺, K⁺. També trobem anestésicos generals i anestésicos locals i uns atres com la cocaïna que disminuïxen la despesa cardíaca i impedixen la conducció nerviosa per mig de l'inhibició reversible dels canals de Na.

Substàncies produïdes per animals

Dins d'este atre grup nos trobem distints tipos d'esteroides, estrògens, progestinas, andrógenos i hormones tiroidees. Per lo general, estes solen tindre menys manifestacions tòxiques que els fàrmacs. Per eixemple, els estrògens alteren la proliferació dels fibroplastos cardíacs, uns atres eixercixen efectes contraposts a estos estrògens, hipertrofia cardíaca, fibrosis cardíaca i insuficiència cardíaca.

Productes industrials

• Alcohol: Una intoxicació aguda per este tòxic produïx retart de la conducció i descens del llindar per a entrar en fibrilació ventricular (excitació repetida i ràpida dels ventrículs). El consum prolongat d'etanol s'associa a alteracions miocárdicas, arrítmia i un procés conegut com miocardiopatía alcohòlica.
• Dissolvents: que actuen a través del sistema nerviós, que és el responsable de regular l'activitat elèctrica del cor.
• Alcanos halogenados: Les seues propietats intensament lipófilas els permeten travessar fàcilment la barrera hematoencefálica, a on produïxen depressió en el Sistema Nerviós Central (SNC).
• Metals pesats: Estos tenen efectes tòxics inotrópicos i dromotrópicos negatius i també poden produir hipertrofia cardíaca.