Carretera Austral
La Carretera Austral (Ruta 7) és una carretera chilena que es troba en la zona sur-austral de Chile. Per a l'any 2014 el recorregut era de 1240 quilómetros i unia a Port Montt en Vila O'Higgins,[1] encara que el proyecte és que en el futur aplegue fins a Port Williams.[2] És la principal via de transport terrestre de la Regió d'Aysén i de la província de Palena en la Regió dels Lagos, permetent la seua conexió en el restant del territori del país, fent un recorregut per la Patagonia chilena.
Per les complicades característiques geogràfiques del territori, en el que predominen els Vages patagónicos, llacs, turbulentos rius i la presència de camps de gèl, la construcció de la Carretera Austral està en permanent reparació aun cuando la major part dels seus trams estan operatius. Per un atre costat, gran part de la ruta carix de pavimentació.
Varen existir treballs de vialidad abans de 1976 (data inicial del proyecte), pero tots estos eren de llimitats als escassos recursos que manejava la zona. Es va convertir en un dels proyectes més costosos i ambiciosos de tot el XX en el país. El treball de membres del Eixèrcit de Chile i d'empreses contractistes vials habilitaria els diferents trams de la ruta a lo llarc dels anys 1980 permetent la conexió de la Patagonia chilena en el restant del país despuix d'anys d'aïllament. La carretera, no obstant, encara no està completa i varis trams deuen ser recorreguts a través de transbordadorés, principalment en la part septentrional de la província de Palena, entre Hornopirén i Caleta Gonzalo. En octubre de 2006, el Ministeri d'Obres Públiques (MOP) va anunciar la modernisació de la ruta, pavimentando 330 quilómetros entre Chaitén i Coyhaique i la construcció de la ruta terrestre entre Caleta Pichanco i Caleta Gonzalo, creuant el Parc Pumalín.[3]
La Carretera Austral és un important destí turístic en Chile: segons senyes de Sernatur, entre decembre de 2024 i febrer de 2025 va alcançar un total de 189 802 visitants, un 40,3% més respecte al mateix periodo de l'any anterior.[4]
Història
[editar | editar còdic]Durant gran part d'el XX, el territori d'Aysén era només accessible per mig de barcos i avions; l'única forma de comunicació per via terrestre en el restant del país implicava la travessia per territori d'Argentina.
Va haver un desenroll vial que data de 1946 a 1973, el que va ser realisat en gran mida pel Ministeri d'Obres Públiques i obrers. En agost de 1963, el regidor per Coyhaique, Balde Araya Uribe, va iniciar una campanya davant les autoritats del govern central, per a estendre la construcció de la Carretera Panamericana cap al sur, denominant per primera volta al proyecte com a «Carretera Austral».[6][7] L'alvanç de la ret vial en la zona durant les administracions d'Eduardo Frei Montalva i Salvador Dellà va ser relativament reduït; el total de l'alvanç físic de la ret vial austral entre 1964 a 1973 va ser d'un 3 %.[8] Durant la dictadura militar encapçalada per Augusto Pinochet es va formular un proyecte a gran escala en la zona i que procedia d'estudis que Pinochet havia fet en 1956, quan era professor en l'Acadèmia de Guerra.[9] També el proyecte és mencionat en el «ensaig d'un estudi preliminar d'una geopolítica de Chile» de 1965 dient:
En el llibre «Geopolítica» de Pinochet de 1968 menciona:
En 1976 es varen reiniciar els treballs de construcció de camins de penetració, pero a diferència de les administracions anteriors, sobre la base d'un nou i ambiciós proyecte. D'esta forma, se li va denominar en el nom de «Carretera Austral» per part del Cos Militar del Treball, organisme depenent del Eixèrcit de Chile. Més de 10 mil soldats varen treballar en una de les obres d'ingenieria més costoses i difícils realisades en Chile, principalment per l'existència de glaciarés, rius caudalosos, montanyes i fiorts que varen complicar el traçat del camí. Va ser en esta época que va sorgir la creència de que la Carretera Austral duya el nom de Pinochet, lo que ha segut desmentit per les autoritats, ya que cap document oficial avala dita suposició.[14] A açò se suma el fet de que han existit elements de propaganda com a cartells i mapes en el nom «Carretera Llongitudinal Austral President Pinochet».[15][16][17][18]
La Carretera Austral, cap a finals de 1989, completava una totalitat de 2420 quilómetros de camins construïts; esta important sifra incloïa la ret de camins travessers (composta per 1283 quilómetros, construïts entre 1976 i 1989).[9] Esta ret vial es va convertir en un important objectiu com a obra pública i de reforçament a la sobirania chilena, en la regió.[19]
La construcció de la Carretera Austral va ser l'esforç d'una série d'institucions i repartiments públics, destacant el Ministeri d'Obres Públiques, a través de la seua Direcció de Vialidad, una série d'empreses contractistes i el Cos Militar del Treball (CMT), organisme depenent del Comando d'Ingeniers de l'Eixèrcit.[20] El cost total va ascendir d'este proyecte va ascendir a una sifra propenca a 300 millons de dólars.[21] Corresponent comparativament en inversió pública de l'época a un terç del cost del Metro de Santiago, o un quint d'inversió de la construcció de la central hidroelèctrica Colbún-Machicura (posada en servici en 1985).[22]
Els trams varen ser inaugurats i oberts paulatinament per etapes, d'acort a l'obtenció de recursos per part del Govern central per a la seua construcció. Entre 1976 a 1982 es va terminar la primera etapa que va ser denominada com "Ret Bàsica Austral". La segona etapa va ser eixecutada entre 1982 i 1989.[23] Paralel a este programa vial es va desenrollar un Pla d'Electrificació Austral i un Programa de Subsidi a la Colonisació.[24]
En el adveniment de la democràcia, el proyecte va quedar trunque per un temps, pese a això, cap als anys 1990 va ser desenrollada la construcció del camí travesser El Maitén-Chile Chic-Frontera, Sector Mallín Gran-Fachinal en 1991;[25] la construcció dels ponts Palena i Rosselot en 1992;[26] ademés de terminar la conexió en Vila O'Higgins, mentres que en 2003 va ser obert el ramal a Caleta Tortel.
En 2007, el Ministeri d'Obres Públiques va anunciar la construcció de la ruta terrestre entre Caleta Pichanco i Caleta Gonzalo, en Palena; este proyecte va contar en la negativa de l'ecologiste Douglas Tompkins per a que la ruta travesse pel Parc Pumalín, de la seua propietat.[27]
S'estima que durant l'any 2023 quedarà completament pavimentado el tram que va des de Chaitén fins al Pont sobre el Riu Manso, 18 quilómetros al sur de Vila Cerro Castell.[28]
En agost de 2011, el MOP va acordar una taula de treball en Douglas Tompkins respecte de la Carretera Austral, per a la construcció de la via d'una extensió de casi 200 quilómetros. La postura que va ser defesa pel fundador del Parc Pumalín va ser que es construïra una ruta costera, unint les diverses caletas existents, la que incloguera transbordos per via marítima, i impacte d'esta manera lo mínim en el santuari. Això, no obstant, va diferir del pla dels últims governs chilens de construir la carretera per l'interior, evitant en això realisar numerosos transbordos.
El MOP va iniciar el procés de licitació del traçat inicial (per mig d'un estudi aéreu via làser (LiDAR)), lo que deuria estar llest en 2012.[29] Respecte a una prolongació més austral de la carretera, despuix de Vila O'Higgins resulta pràcticament impossible una prolongació contínua de la carretera cap a la Regió de Magallanes i l'Antàrtica Chilena, per l'existència d'altes montanyes i de l'enorme sector de Campos de Gèl Sur, per lo que més al sur, en el sector de riu Bravo partix un traçat cap al gelera Montt per a en el futur intentar unir a Port Yungay en Port Natals, utilisant per a això fins a nou transbordos. El treball, que és realisat pel Cos Militar del Treball, deuria estar finalisat cap a l'any 2040.[30]
Característiques tècniques
[editar | editar còdic]La carretera presenta trams pavimentados i trams de ripio. La calitat del ripio varia entre zones en molt bon estat i unes atres que estan sent millorades permanentment, en especial despuix d'hivern. En el camí no es poden alcançar grans velocitats pel seu disseny geomètric de camí de penetració, presència de calamina en alguns sectors, clots o ripio solt, lo que obliga a una conducció atenta a les condicions de la via. A açò se sumixca la gran cantitat de curves i llarcs trechos de ruta estreta producte de les característiques topogràfiques de la zona, que fan que la ruta dega ser manejada en major precaució. No obstant, la Carretera Austral en tota la seua extensió pot ser recorreguda en vehículs normals, sense necessitat d'us de doble tracció.
Existixen trams pavimentados, que sumen al voltant de 330 km, sobretot propencs a Coyhaique i Port Aysén. Durant els mesos d'hivern es deu prendre especial precaució en la presència de neu i gèl en la carretera, que generen major dificultat per als conductors.
Des del 8 d'abril de 2011, existix conectivitat en freqüència diària entre Hornopirén i Caleta Gonzalo. La Ruta Bimodal —inaugurada pel president Piñera— inclou un sistema de transport de passagers i càrrega a través dels fiorts Comau i Reñihué, lo que permet unir la província de Palena en el restant de la Regió dels Lagos en forma terrestre i marítima, açò últim en barcaces que funcionen a lo llarc de l'any, de sur a nort a les 14:30 embarcant en Caleta Gonzalo i de nort a sur embarcant a les 10:30 en Hornopirén. Es deu estar una hora abans del salpe i reservar passages en l'Empresa Naviera Austral.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Direcció de Vialidad: Carretera Austral
- ↑ Prensa Antarctica. «Proyecte d'acort parlamentari: Carretera Austral fins a Port Williams». Consultat el 13 de setembre de 2017.
- ↑ «Tram de la Carretera Austral passarà per Parc Pumalín». La Nació. Consultat el 10 de setembre de 2015.
- ↑ Ministeri d'Obres Públiques. «Ministres d'Obres Públiques i de les Cultures, les Arts i el Patrimoni anuncien el disseny guanyador de la Fita Zero Ruta 7» (en és). Consultat el 2026-03-02.
- ↑ «Governe planeja eliminar monument dedicat al dictador Pinochet en La Junta | Crònica» (en és). La Quarta. Consultat el 2023-08-06.
- ↑ «L'impulsor de Carretera Austral». Carretera Austral. Consultat el 2023-05-18.
- ↑ «Balde Araya, el periodiste que va inventar la Carretera Austral». Diari Regional Aysén. Consultat el 9 de març de 2026.
- ↑ La Tercera, Revista "Publireportajes",Dissabte 6 d'abril de 1996 pág.6
- ↑ 9,0 9,1 Maurici Schiappacasse, Ernesto Medalla, Francisco Sánchez (2012). Dellà i Pinochet, Les veritats oblidades, Editorial Maye, pp. 476. ISBN 978-956-8433-39-0.
- ↑ (1999) Les vies de comunicació i transport australs (xiglos XVI al XX), p. 82. ISBN 9789562883382.
- ↑ (1979) Ensage sobre un estudi preliminar d'una geopolítica de Chile en l'any 1965, Memorial de l'Eixèrcit de Chile.
- ↑ (1997) La Carretera Llongitudinal Austral - El seu Impacte i Proyecció, Santiago de Chile: Fundació President Augusto Pinochet Ugarte, pp. 27, 186.
- ↑ (1984) Geopolítica, 3ra edició, Editorial Andrés Bell, p. 235.
- ↑ «El "mapa" d'Augusto Pinochet». La Tercera. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 8 de setembre de 2015.
- ↑ «Moon Patagonia: Including the Falkland Islands». Consultat el 9 de setembre de 2015.
- ↑ Mapa Rutero MOP 1986
- ↑ Mapa Rutero MOP 1989
- ↑ «Library of Congress Subject Headings». Consultat el 9 de setembre de 2015.
- ↑ (maig de 2020).Revista de geografia Nort Gran.Santiago de Chile:(75)ISSN 0718-3402.Consultat el 18 de maig de 2021.
- ↑ «Cos Militar del Treball». Consultat el 16 de setembre de 2015.
- ↑ Maurici Schiappacasse, Ernesto Medalla, Francisco Sánchez (2012). Dellà i Pinochet, les veritats Oblidades, Editorial Maye, pp. 476 i 477. ISBN 978-956-8433-39-0.
- ↑ Gonzalo Rojas Sánchez (2000). Chile Tria La Llibertat, Editorial Zig Zag, pp. 606-607. ISBN 956-12-1394-X.
- ↑ Gonzalo Rojas Sánchez (2000). Chile Tria La Llibertat, Editorial ZigZag, pp. 605. ISBN 956-12-1394-X.
- ↑ Revista INVI.13(35)
- 3-87.Consultat el 13 de setembre de 2017.
- ↑ Ministeri d'Obres Públiques (1991). Fullet informatiu sobre construcció de Camí Travesser El Maitén-Chile Chic-Frontera, pp. 2.
- ↑ Ministeri d'Obres Públiques (1992). Fullet informatiu sobre construcció de Ponts Palena i Rosselot, pp. 5.
- ↑ «Tompkins confia que Bachelet canviarà recorregut de la ruta en Pumalín». Cooperativa. cl. Consultat el 13 de setembre de 2017.
- ↑ «Carretera Austral - Som CarreteraAustral» (en és). Consultat el 2023-05-17.
- ↑ La tercera. «Golborne acorda taula de treball en Tompkins per carretera Austral». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2015. Consultat el 17 d'agost de 2011.
- ↑ El Mercuri. «Carretera Austral es prolongarà fins a la regió de Magallanes». Consultat el 12 de març de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carretera Austral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.