Carta colonial sobre l'anexió belga de l'Estat Lliure del Congo
La Carta Colonial sobre l'anexió belga de l'Estat Lliure del Congo, en francés: Charte coloniale de 1908, va ser aprovada pel Parlament belga el 18 d'octubre de 1908. El 15 de novembre de 1908, Bèlgica va assumir la sobirania sobre els territoris que conformen l'Estat Lliure del Congo, convertint oficialment al Congo Belga en una colónia de Bèlgica.
Preludi
[editar | editar còdic]El domini colonial en el Congo va començar a finals del XIX. El rei Leopoldo II de Bèlgica va intentar persuadir al govern per a que recolzara l'expansió colonial al voltant de la llavors desconeguda Conca del Congo. La ambivalencia del govern belga va dur a Leopoldo a crear una colónia pel seu conte. En el respal de varis països occidentals en la Conferència de Berlín, Leopoldo va conseguir el reconeiximent internacional d'una colónia personal, l'Estat Lliure del Congo, en 1885.[1] No obstant, a principis de sigle, la violència utilisada pels funcionaris de l'Estat Lliure i els mercenaris internacionals contra els indígenes congolenys i un desapiadat sistema d'explotació econòmica va conduir a una intensa pressió diplomàtica sobre Bèlgica per a que prenguera el control oficial del país, lo que va fer en ratificar la Carta Colonial sobre l'anexió belga de l'Estat Lliure del Congo, en lo que es va crear el Congo Belga en 1908.[2]
Primer borrador
[editar | editar còdic]A principis del XX, la prensa belga i l'opinió pública desconfiaven cada volta més de la política de l'Estat africà de Leopoldo. Els parlamentaris varen protestar contra les pràctiques inhumanes en l'Estat Lliure del Congo i el Congo es va convertir en un tema divisori en la política interna belga.[3] El govern belga va instar al vell i obstinat rei a acceptar la transferència de l'Estat Lliure del Congo a Bèlgica. El parlament belga va començar en una llegislació inicial per a la futura colónia belga, un procés llarc i difícil. Un primer borrador de la «Carta Colonial» ya havia segut escrit en 1901, pero en un trasfondo d'absolutisme real, el borrador inicial incloïa disposicions per a que Leopoldo II s'aferrara a un domini privat de la Corona. El seu objectiu era excloure vastes regions del Congo del control del govern a fi de mantindre la seua fortuna personal. Només a finals de 1906 el rei Leopoldo II va acceptar l'anexió, en acabant de que les potències estrangeres, incloent l'Imperi Britànic i els Estats Units, varen amenaçar en organisar una convenció internacional sobre el Congo.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pakenham, Thomas (1992). The Scramble for Africa: the White Man's Conquest of the Dark Continent from 1876 to 1912 (13th ed.). London: Abacus. pp. 253–5. ISBN 978-0-349-10449-2.
- ↑ Pakenham, Thomas (1992). The Scramble for Africa: the White Man's Conquest of the Dark Continent from 1876 to 1912 (13th ed.). London: Abacus. pp. 588–9. ISBN 978-0-349-10449-2.
- ↑ Vanthemsche, G. (2012). Belgium and the Congo, 1885-1980. New York: Cambridge University Press. p. 41. ISBN 978-0-521-19421-1.
- ↑ Senelle, R., and I. Clément (2009), Léopold II et la Charte Coloniale, Brussels: Editions Mols.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carta colonial sobre la anexión belga del Estado Libre del Congo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.