Cas Climàtic Irlanda

Amics del Mig ambient Irlandés vs Govern d'Irlanda (en anglés Friends of the Irish Environment v Government of Ireland), conegut com el Cas Climàtic Irlanda, en anglés Climate Case Ireland, és un litigi sobre canvi climàtic en la Cort Suprema d'Irlanda. En el cas, la Cort Suprema va anular el Pla Nacional de Mitigació de 2017 del Govern d'Irlanda alegant que caria de la especificitat requerida per la Llei d'Acció Climàtica i Desenroll Baix en Carbono de 2015 (la Llei del Clima de 2015). La Cort Suprema va ordenar al govern que creara un nou pla que complira en la Llei del Clima de 2015.

Antecedents

Departament de Mig ambient, Clima i Comunicacions d'Irlanda.

Penya-segats de Moher, Irlanda.

El cas es referia al Pla Nacional de Mitigació (el Pla), que es va publicar el 19 de juliol de 2017. La Llei del Clima de 2015 proporciona un marc per a l'establiment de "una economia baixa en carbono, resiliente al clima i ambientalment sostenible per a fins de l'any 2050" (l'objectiu de transició nacional). La Llei del Clima de 2015 requerix que, per a que l'Estat puga perseguir l'objectiu de transició nacional, el govern elabore i aprove un pla nacional de mitigació que especifique "la manera en que es propon conseguir l'objectiu de transició nacional".

En 2015, Irlanda tenia la tercera major cantitat d'emissions de gasos d'efecte hivernàcul per càpita de l'Unió Europea (UE). En 2017, el Consell Assessor de Canvi Climàtic, un organisme llegal independent en Irlanda, va presentar el seu informe al govern. Va proyectar que Irlanda no alcançaria els seus objectius per a 2020 "per un marge substancial". Va informar que les polítiques i mides adicionals eren "essencials" per a que Irlanda complira els seus objectius per a 2030 i que l'implementació de "polítiques adicionals efectives" era "urgentment" necessària per a l'objectiu d'Irlanda per a 2050. El president del Consell, el professor John Fitzgerald, va comentar que el Pla contenia "poques decisions" i no seria suficient per a complir en l'objectiu de transició nacional d'Irlanda.

El cas va ser presentat pel grup d'activistes ambientals Friends of the Irish Environment (FIE), una empresa sense fins de lucre llimitada per garantia i una organisació benèfica registrada en Irlanda. La FIE es va inspirar per a mamprendre l'acció per atres casos climàtics globals, inclós el cas Urgenda contra Països Baixos i Juliana contra EE. UU. La FIE va dir que esperava que el litigi provocara una acció governamental més ambiciosa sobre el canvi climàtic. Va haver un respal públic considerable a la decisió de FIE de prendre el cas, ya que una petició de respal als demandants ha obtingut més de 20.000 firmes.

Tribunal suprem

En el Tribunal Superior, la FIE va argumentar que el Pla era ultra vires de la Llei del Clima de 2015 i que el Pla violava els drets establits en el CEDH i la Constitució d'Irlanda (la Constitució). Va sostindre que el govern, en aprovar el Pla, no va actuar per a assegurar que les emissions es reduïren en el curt i mig determini i, per lo tant, no conseguiria les metes considerades necessàries per la comunitat internacional. Es va basar en el fet de que, a pesar del consell del Grup Intergovernamental d'experts sobre el Canvi Climàtic de que les emissions tindrien que caure a lo manco en un 25-40% entre 1990-2020 per a ajudar a llimitar el calfament global a 2 °C per damunt dels nivells preindustriales, el pla prevea un aument de les emissions del 10% en eixe periodo. FIE va senyalar que seria necessària una reducció encara major per a complir l'objectiu del Acort de París de llimitar el calfament global a 1,5 °C per damunt dels nivells preindustriales. FIE va buscar que s'anulara la decisió del govern d'aprovar el Pla i va solicitar una orde per a que el Pla siga revisat d'acort en els requisits de la Llei del Clima de 2015.

El govern va argumentar que el Pla, com a política governamental, no era justiciable. Ademés, varen argumentar que, degut a que FIE és una empresa i no una persona física, FIE no estava llegitimada per a reclamar drets personals en virtut de el CEDH o la Constitució.

El Sr. Juge MacGrath va dictar la decisió davant el Tribunal Superior el 19 de setembre de 2019. El Tribunal Superior va determinar que la FIE sí tenia capacitat per a presentar arguments basats en drets i va acceptar, a los efectos de el cas, que existia un dret constitucional no enumerat a 'un entorn compatible en la dignitat humana'. No obstant, va concloure que el Pla no infringia este dret ni els drets constitucionals a la vida o l'integritat física, com afirma la FIE. El Tribunal Superior va determinar que el Pla no era ultra vires de la Llei del Clima de 2015, i va senyalar el "considerable marge de discreció" del que goja el govern. Les compensació solicitades varen ser rebujades.