Casearia corymbosa

Archiu:Plantarum indigenarum et exoticarum icones ad vivum coloratae, oder, Sammlung nach der Natur gemalter Abbildungen inn- und ausländlischer Pflanzen, für Liebhaber und Beflissene der Botanik (14227560842).jpg

Casearia corymbosa (Casearia corymbosa)

Casearia corymbosa és una espècie d'arbre pertanyent a la família de les salicáceas.

Descripció

Es localisa en la vall del riu Magdalena i en el departament de Cundinamarca entre els 0 i els 1400 m s. n. m., i és un arbre que alcança els 15 m d'altura de fuste lenticelado i copa irregular de forma piramidal.

Els fulls són simples, alternes, dísticas i de vora serrada, coriáceas i d'àpiç acuminado. Presenta estípulas lliures. Presenta inflorescèncias racimosas axilars de flors blanques i fruts capsulares trivalvares dehiscentes color groc. (Mahecha, I. 2004)

Usos

Els fruts servixen d'aliment per a la avifauna. És una espècie dendroenergética és dir que servix per a llenya. És ornamental usada comunament para cerques vives. (Mahecha, I. 2004)

A esta espècie se li atribuïx el nom de “café del diable” perque se li acusa de ser venenosa. Té alts continguts d'alcaloides per lo que és usada com plaguicida. (Pérez Arbeláez, I. 1996)

S'ampra per al tractament de diferents padecimientos, entre els que destaquen la tós i el asma (Quintana Rosegue), encara que també pot ser útil com carminativo, antisifilítico, antiinflamatorio (V. unflament) i per a purificar la sanc.

En Hidalgo referixen que “produïx ràbia” i que mata als gossos.

Química

En la corfa del talle de C. corimbosa s'han detectat els diterpenos 18-hidroxi-2-oxo-clerodatrieno, kaurenol, àcit kaurenoico, òxit de manoyl, el seu derivat hidroxilado, i varis der'vaus de zuelanín i iso-zuelanín; el sesquiterpeno òxit de cariofileno i el esterol beta-sitosterol.

Taxonomia

Casearia corymbosa va ser descrita per Carl Sigismund Kunth i publicat en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 5: 366–367, en l'any 1821[1823].

Sinonímia

Casearia banquitana I.H.L.Krause Casearia banquitana var. laevis (Standl.) I.M.Johnst. Casearia dolichophylla Standl. Casearia dubia DC. Casearia gentlei Lundell Casearia laevis Standl.

Casearia mollifolia Standl. Casearia nitida (L.) Jacq. Casearia nitida Sieber ex Griseb. Casearia orizabana Briq. Casearia pringlei Briq. Casearia salicifolia Turcz. Samyda nitida L.

Noms comuns

Castellà: Ondequiera - #onsevullga - naranjito (Mahecha, I. 2004) - chamiso - chilillo, flor de magüito, ou de gat, saüc

Bibliografia

1. Linares, J. L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i cultivats en la república del Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
2. Martínez Sales, I. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Regió de Calakmul, Campeche. Llistats Floríst. Mèxic 22: 1–55.
3. McVaugh, R. 2001. Ochnaceae to Loasaceae. 3: 9–751. In R. McVaugh Fl. Novo-Galiciana. The University of Michigan, Ann Arbor.
4. Nee, M. 1999. Flacourtiaceae. Fl. Veracruz 111: 1–79.
5. Nelson Sutherland, C. H. 2001 [2002]. Plantes descrites originalment d'Hondures i les seues nomenclatures equivalentas actuals. Ceiba 42(1): 1–71.
6. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vegetació terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Mèxic.
7. Pool, A. & D. A. Smith. 2001. Flacourtiaceae. En: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.), Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(2): 1084–1105.
8. Reis-García, A. & M. Sousa Sánchez. 1997. Depressió central de Chiapas. La selva baixa caducifolia. Llistats Floríst. Mèxic 17: 1–41.
9. Sousa Sánchez, M. & I. F. Cabrera Cano. 1983. Flora de Quintana Rosegue. Llistats Floríst. Mèxic 2: 1–100.

1. Stevens, W. D., C. O. O., A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii, 1–2666.

Enllaços externs

• F. W. H. A. von Humboldt et al., Nov. gen. sp. 5:286[foli]; 5:366[quarto]. 1823
• «{{{nombre}}}». Germplasm Resources Information Network (GRIN) online database.