Castell de Benisanó
El castell de Benisanó, en la població del mateix nom, és un dels millor conservats de la Comunitat Valenciana. Va ser edificat en la segona mitat d'el XV sobre el solar d'una antiga alquería àrap denominada Benixanut, gràcies als desijos de la família Cavanilles i Villarrasa, senyors de Benisanó. Es pot considerar esta edificació com un castell-palau, a on es conjuguen la fortalea i la residencial senyorial. En el seu aspecte primitiu, el castell contava en un pont levadizo i fos; l'arremate de la torre central era triangular i puntagut, estos elements varen ser eliminats en reformes posteriors. Les principals estàncies del Castell són el pati d'armes; el vestíbul, a on accedixen els antics subterràneus ara habilitats com a cellers; la sala noble, en la que cal destacar les portes blasonades, el fumeral, una vidriera i les rajoletes, que varen ser incorporats a finals d'el XIX en la reforma realisada baix els designis de Luis Beltrán Escrivá de Romaní i l'habitació a on residia el rei Francisco I de França quan va estar presoner durant díhuit dies en nom de Carlos I d'Espanya.
Estes dos últimes estàncies tenen el sostre compost d'un friso en els escuts dels Cavanilles Villarrasa alternant en una inscripció que diu la següent frase: "la supervía de vós matarà amos a dos", la qual fa alusió a una llegenda modificada en el pas del temps i que té relació en l'estància del rei Francisco I. El Castell ademés conta en rajoletes d'un gran valor històric, per una part tenim els procedents de la fàbrica de Càrcer de finals d'el XIV, i per l'atra, estan els cridats "ceràmica blava" de Manises, datada a finals d'el XV. També, en una habitació apareixen decorant el sostre els típics "socarrats" o "cremats".
Respecte a l'entorn exterior del Castell, antigament eixien tres muralles i en cada una d'elles hi havia quatre torres colocades a la mateixa distància i tres portals (Bétera, Líria i Valéncia), estos encara mantenen el seu estat original.
En 1987 va ser adquirit per D. Vidal Valle en l'objectiu de convertir-ho en un museu d'art contemporàneu que mai es va realisar. A Vidal Valle, Caixa Madrit li va embargar el castell en 1994. En 1996 ix a subasta i entre la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament ho varen comprar per valor de 90 millons de pessetes, sent alcalde Serafín Castellà i president de la Generalitat Eduardo Zaplana, passant a ser propietat pública municipal.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ CAMPOS GONZÁLEZ; HERRERO GARCÍA, {{{nom2}}}; ALONSO GARCÍA, {{{nom3}}} (1998). El castell de Benisanó, Ajuntament de Benisanó, pp. 63. ISBN 84-923484-0-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Benisanó» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.