Castell de Beselga
El castell de Beselga,es troba en la partida del mateix nom, en la vertent nort del mont Garbí, a uns dos quilómetros d'Estivella, en la comarca del Camp de Morvedre, de la Comunitat Valenciana; i està declarat Be d'interés cultural, en número d'anotació ministerial RI-51-0010926 i data d'anotació 12 de novembre de 2002.[1] Junt al castell va existir un llogaret de Beselga (la qual apareix ya documentada en 1248), que es creu va poder ser la que va donar més tarde orige al municipi d'Estivella, encara que el terme va estar habitat molt abans si atenem als jaciments ibèrics i romans trobats en la zona.
Història
[editar | editar còdic]Originalment va deure tractar-se d'una fortificació musulmana, d'época almohade, molt més modesta ya que venia a ser la clàssica torre de defensa i alerta, provablement rodejada per un recint amurallado, que donava protecció al poblat i formava part del sistema de fortalees del veí Castell de Morvedre. El Llibre del Repartiment ya menciona la seua existència.[1][2]
Despuix de la reconquista, el seu primer senyor va ser el cavaller Adam de Paterna (1248), al que varen succeir atres numerosos propietaris, com: Roger de Lauria en 1292, Guillem de Colom (1374, els Sanfeliú, els Monsoriu (cal destacar a Gracián Monsoriu, qui en 1449 va manar la construcció de tres noves cases a partir de la torre vigía ya existent) i els Ixer o Híjar. En 1506 va passar a mans de Jaime d'Aguilar (qui va derruir el castell, per les incursions dels agermanados), encara que va tornar a mans de la família Monsoriu, els qui en 1610, otorgarien la carta pobla en quedar despoblado el lloc a raïl de l'expulsió dels moriscos. Va pertànyer a la demarcació de Morvedre (Sagunt) fins a 1535.[1]
En el castell es fusionen les funcions de defensa del territori i dels seus habitants, residència nobiliaria i símbol del poder del señorío, encara que la seua vida va ser curta ya que va ser danyat greument durant la Guerra de les Germanías pels sublevats de Morvedre, i ya mai tornaria a recuperar-se, entrant en ràpida i irreversible ruïna coincidint en el despoblació del llogaret en el XIX, passant a convertir-se més vesprada en zona residencial estiuenca.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]El castell s'estén d'est a oest, adaptant-se a la topografia del terreny, cosa que li fa tindre una forma allargada. La torre, de planta rectangular (7,10 per 7,30 metros en la seua planta baixa, en una amplitut d'1,15 metros), s'alça en l'extrem oest i està construïda en la tècnica de tapial (clarament distint dels murs del castell), en sellars en les escals, arcs de sustentació interiors i murs exteriors en aspilleras; i de tres pisos d'altura.
El seu accés, devia realisar-se per mig d'una escala desmontable la qual cosa assegurava la seua protecció. Hi ha una finestra oberta en cada nivell fins a aplegar al terrat superior. El nivell inferior de la torre sembla que posseïa aljibe, que es rehízo durant l'época cristiana. El nivell intermig s'utilisava com a residència dels ocupants i el nivell superior tenia la funció de centinela en buits defensius en les seues quatre cares. El castell-palau cristià, s'ubica al costat de la torre, i pot datar-se de finals d'el XV.
Té planta és rectangular, en 22,5 metros de llongitut per 7,95 metros d'esgambi. Constava de dos altures i un terrat superior. La frontera nort era la principal i contava en una porta principal constituïda per un arc de mig punt en grans dovelas de 65 centímetros d'altura. En un nivell superior presentava dos grans finestres, una d'elles damunt de la porta, geminades i d'estil gòtic. La primera altura se sustentava per voltes de mig punt ubicades de nort a sur. La segona planta estaria composta per viguería. Presentava també unes diminutes finestres en l'última altura i unes almenas adossades al mur. Tot això conferix al conjunt un aspecte més de palau o vivenda senyorial que de fortalea en fins defensius.[1][3]
En 2004 es va rehabilitar la torre i es varen consolidar els elements del castell. En 2011 es realisa l'adequació de l'accés al castell i la restauració d'un mur de mampostería que delimitava l'accés.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 C. Pérez-Olagüe http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/95.pdf
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ 3,0 3,1 http://www.mapaculturaldevalencia.es/fichaarea.html?cnt_id=3924
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Beselga.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Beselga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.