Castell de Bran
El castell de Bran (en rumà: Castelul Bran; en alemà: Schloss Bran o Die Törzburg; en hongarés: Törcsvári kastély) és una fortalea medieval localisada en l'actual Romania, en la localitat homònima, a 25 quilómetros al suroest de Braşov. Es troba en el costat transilvano de la frontera històrica entre Transilvania i Valaquia, a la vora de la carretera nacional 73 (Dromul Național 73).
Va ser construït pels sajones en 1377, a els qui Luis I de Hongria els havia concedit tal privilegi. A pesar del seu aspecte massiç i fortificado, el castell de Bran va conéixer pocs episodis sanguinosos i la seua importància militar va ser escassa. Només va ser habitat de forma permanent durant les décades de 1920 i 1930, quan va servir de residència estiuenca a la reina María de Romania.
La creència popular sosté que era l'antiga residència de Vlad Țepeș (el voivoda de Valaquia Vlad III Drăculea), el personage històric en el que es va inspirar Bram Stoker per a escriure la seua novela Drácula. No obstant, no hi ha cap evidència de que Stoker sabera res sobre este castell, el qual, ademés, només té associacions tangencials en Vlad Tepes.[1] La descripció que fa Stoker del castell fictici de Drácula en ruïnes tampoc guarda cap semblança en el castell de Bran. La fortalea que provablement va inspirar a Stoker seria la de Poenari, hui parcialment en ruïnes.
En l'actualitat, el castell de Bran és un monument nacional i un punt de referència en el turisme cap a Transilvania, per la seua antiguetat, el seu valor arquitectònic i, sobretot, pel seu pretés víncul en el personage fictici del comte Drácula. Ademés, alberga un museu dedicat a expondre art i mobles recopilats per la reina María de Romania.[2] Els turistes poden vore l'interior pel seu conte o en una visita guiada. Al peu del tossal hi ha un chicotet museu a l'aire lliure, que mostra estructures llauradores tradicionals rumanes (cabanyes, graners, maquinària impulsada per aigua, etc.) de la regió de Bran.[3]
Descripció i història
[editar | editar còdic]
En eixe emplaçament va ser construïda una fortalea per cavallers de l'Orde Teutónica al voltant de 1212, quan varen ser rebuts en el Regne de Hongria, despuix de haver segut derrotats pels sarracenos en Terra Santa, en lo que varen retornar a Europa. La fortalea està emplaçada en la principal ruta que travessava la frontera entre Transilvania i Valaquia i la seua arquitectura és única. Si be eixa chicoteta fortificació va ser arrasada en el pas del temps i va rebre les arremeses de les hordes tártaras en 1241, l'estructura actual va ser empinada per órdens del rei Luis I de Hongria en 1377, per a complir una funció comercial i defensiva contra el voivoda de Valaquia.
Este castell és famós per la creència de que havia segut la morada de Vlad Drǎculea (Vlad III el Empalador) en el XV. No obstant, no hi ha evidències de que Vlad vixquera allí en persona i, segons la majoria de les versions, el Empalador va passar solament dos dies en el castell, tancat en un calabós, en el seu camí a la presó de Budapest, quan la regió estava ocupada pel Imperi otomà.
Despuix de terminada la Primera Guerra Mundial, en 1920, es va firmar el Tractat de Trianon, pel qual la regió de Transilvania va ser cedida al Regne de Romania i, en açò, el castell de Bran va passar a pertànyer a l'administració rumana.
Residència real
[editar | editar còdic]Poc en acabant de que la ciutat de Braşov passara a formar part del Regne de Romania, l'administració municipal va decidir donar-li el castell a la seua nova reina, María. La seua nova propietària, molt aficionada a la decoració i a el història de Romania, pronte es va embarcar en una campanya de restauracions i transformacions per a convertir el castell de Bran en la seua nova residència d'estiu.
En la década de 1920, l'arquitecte de capçalera de la família real, el chec Karel Zdeněk Llimen va realisar profundes reformes en l'edifici, que no obstant no va perdre ni un ápice de el seu aspecte de fortalea medieval. Es varen crear noves escales per a facilitar la comunicació, es va instalar electricitat i aigua corrent (freda i calenta), tres centralites telefòniques, inclús es va afegir un ascensor per a facilitar l'accés al jardí. Els interiors del castell, que mai havien segut especialment tétricos, es varen omplir de mobles i objectes històrics, buscant crear un ambient cómodo i rústic; algunes estàncies es redecoraron en estil "alemà", "tirolés" o "dòric" (renaixença italiana).
També el parc circumdant va ser remozado i es varen erigir el Pabelló de Té i la Casita de la Princesa Ileana, ademés de cases per a invitats, estages per al servici, estables i garajos.[4]
Expropiat i tornat
[editar | editar còdic]El castell, que va ser possessió de la princesa Elena de Romania, la qual ho va heretar de la seua mare, la Regna María. Durant molts anys va ser cuidat irregularment, pero despuix de la restauració de la década de 1980 i la Revolució rumana de 1989, va passar a ser un destí turístic.
El hereu llegal del castell era el fill de la Princesa Elena, l'Archiduc Dominico d'Àustria-Toscana, i en 2006 el govern rumà li'l va tornar. L'archiduc Dominico és un ingenier austríac que viu en els voltants de Nova York. En 2007, Dominico de Habsburgo va posar en venda el castell pel preu de 50 millons d'euros i l'oferta va ser acceptada per Román Abramóvich, un multimillonari rus del petròleu, pero finalment el tracte no va aplegar a tancar-se i la propietat seguix en mans dels Habsburgo.
En una publicació de la revista Forbes d'Estats Units, el castell va ser valorat en 140 millons de dólars, cantitat justificada pels experts pels ingressos que podria proporcionar este edifici històric com a destí turístic, pero els propietaris actuals i les autoritats insistixen en rebujar el mit de Drácula, i prohibixen explotar el castell com a parc temàtic sobre este personage, lo que para alguns li resta molt del seu atractiu. Segons les últimes notícies, la família Von Habsburg ha decidit formar una societat a miges en les autoritats per a mantindre el castell obert als turistes.
El castell està obert per als turistes, els qui poden recórrer el seu interior de modo independent. Per a una part de les seues dependències hi ha un tour guiat. En l'exterior del castell hi ha eixemples de tradicionals cases rumanes.
Inspiració per a la novela de Bram Stoker
[editar | editar còdic]
Presuntament, Bram Stoker va molejar parts del personage fictici del comte Drácula basant-se en aspectes del personage històric de Vlad Drăculea, encara que les descripcions de la novela no especifiquen l'emplaçament real del castell. Pot ser que s'haja inspirat en el de New Slains, en Escòcia, quan va ser invitat pel comte de Erroll,[5] o be en les descripcions de El castell dels Cárpatos de Juliol Verne o en Els misteris de Udolfo d'Ann Radcliffe,[6] encara que existix la possibilitat de que haja llegit el llibre On the Track of the Crescent: Erratic Notes from the Piraeus to Pesth (1885) del Major E.C. Johnson[7][8] o vist la litografia de Charles Boner a on apareix Bran, encara que descrit en el seu nom alemà: Toerzburg,[9] que també és descrit en Round About the Carpathians de Crosse o en Magyarland de Mazuchelli.[10]
L'image del castell de Bran ha segut utilisada en múltiples adaptacions fílmiques de Drácula, i l'economia local ha fet us d'esta conexió per a impulsar el turisme, per lo que es poden conseguir targetes postals i camisetes a on el castell se seguix relacionant en el nom del vampir.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Dracula - Bran Castle». web.archive.org. Consultat el 2024-09-29.
- ↑ «Castelul Bran - www.bran-castle.com». web.archive.org. Consultat el 2024-09-29.
- ↑ «Buy a stake in Dracula’s castle - Telegraph». web.archive.org. Consultat el 2024-09-29.
- ↑ «Royal Residence - Bran Castle». www.bran-castle.com. Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2013. Consultat el 20 de juny de 2016.
- ↑ Clare Haword-Maden: The Essential Dracula ed. Bison Books, Londres 1992
- ↑ Elizabeth Miller: Dracula: Sense & Nonsense ed. Westcliff-on-Siga, (en el Regne Unit) Desert Island Books, 2006, p. 141
- ↑ Marius Crişan: The Models for Castle Dracula in Stoker’s Sources on Transylvania, Journal of Dracula Studies No. 10, 2008
- ↑ Elizabeth Miller, p. 141
- ↑ Marius Crişan, op. cit.. Ahí es menciona el llibre de Charles Boner: Transylvania: Its Products and Its People, ed. Longmans, Londres, 1865.
- ↑ Marius Crişan, op. cit.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Bran» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.