Castell de Melfi

Castell de Melfi

El castell de Melfi en Basilicata és un monument propietat del estat italià i un dels castells medievals més importants del sur d'Itàlia. La seua construcció, com a mínim els elements encara visibles, es remonta a l'época normanda i ha experimentat canvis significatius en el temps, especialment en temps angevinos i aragonesos.

Història

Periodo normando

El papa Nicolás II, durant el primer concilie de Melfi, nomenant a Roberto Guiscardo duc de Apulia i Calàbria. El fet té lloc en la Torre de Melfi, en la base del castell de Melfi.

L'orige del castell de Melfi data de el XI pels normandos, construït en un lloc estratègic que servix com a porta d'enllaç entre Campània i Apulia. La seua ubicació és essencial per a defendre's dels atacs externs i de refugi per als aliats. L'estructura era un lloc de "històrics" acontenyiments durant el periodo normando.

En Melfi, sèu del Comtat de Apulia, hi havia cinc concilios ecuménicos, organisat per cinc Papes diferents entre 1059 i 1137. En l'estiu de 1059, el papa Nicolás II va viure en la fortalea, i va anar el centre dels acontenyiments importants: en juny es va concloure el Tractat de Melfi, llavors, del 3 d'agost al 25 d'agost es va celebrar el primer Concilie de Melfi, i, finalment, es va reconéixer les terres conquistades pels normandos en el Concordato de Melfi. El Papa va nomenar a Roberto Guiscardo duc de Apulia i Calàbria. La ciutat de Melfi va passar per un periodo lluent de l'història: en aquella ocasió va ser ascendit a la capital del ducado de Apulia i Calàbria. Roberto Guiscardo, en casar-se en Sikelgaita de Salerno, va enviar allí en exili a la seua primera esposa, Alberada de Buonalbergo.

En el castell es varen organisar atres sínodo: el papa Alejandro II a partir d'agost de 1067 va presidir el Concilie de Melfi II, va rebre el príncip lombardo de Salerno, Gisulf II, i els seus germans Roberto Guiscardo i Roger I de Sicília. Durant el Concilie de Melfi III, en 1089, el papa Urbà II va convocar la Primera Creuada, llavors Pascual II en 1101 va convocar el Concilie de Melfi IV i finalment Inocencio II en 1137 va celebrar el Concilie de Melfi V, l'últim de la série. Va haver també un Concilie de Melfi en 1130 que no és reconeguda per l'Iglésia, perque, organisat pel antipapa Anacleto II, va establir el Regne de Sicília.

Periodo suebo

En l'arribada dels suevos, Federico II va donar gran importància al castell de Melfi, i va fer algunes modificacions. En 1231, la casa va ser el lloc de la promulgació de les Constitucions de Melfi, un còdic de lleis del Regne de Sicília, a la que Federico II va prendre part personalment en la redacció junt en uns atres com el seu notari Pier della Vigna i el filòsof i matemàtic Miguel Escoto. L'estructura era també un depòsit dels imposts recaptats en Basilicata i presó, a on es varen trobar presos com el sarraceno Othman Lucera, que més vesprada va ser lliberat despuix del pagament de 50 onces d'or. En 1232, Federico II va organisar en el castell el casament del marqués de Monferrato i la seua neboda Bianca Lancia, que es va convertir en la seua esposa i en qui va tindre a un fill cridat Manfredo. En 1241, el rei suevo va encarcerar en l'edifici a dos moradures i varis bisbes francesos i alemans, que deurien haver segut part d'un concilie papal per al seu acomiadament.

El periodo angevino i periodos posteriors

En la decadència de Suabia i l'arribada de nous governants angevinos, el castell de Melfi va ser restaurat i expansionado massivament, ademés de ser elegit per Carlos II d'Anjou residència oficial de la seua esposa, María de Hongria, en 1284. Encara estava subjecte als canvis en el XVI baix el govern d'Aragó i va passar a ser propietat dels Acciaiuoli primer, despuix dels Marzano, Caracciolo i, finalment, els Doria, a la que va pertànyer fins a 1950. El castell va tindre que sometre's a dos violents terremots en 1851 i 1930, pero, a diferència dels atres monuments de Melfi que varen ser danyats severament, el castell va eixir casi ilés. Hui en dia, l'edifici alberga el Museu Nacional de Melfese, inaugurat en 1976.

Estructura

El castell de Melfi, en haver segut testic de vàries fases de construcció en el temps, té una forma d'arquitectura multi-estil, encara que encara es veu purament medieval. Es compon de dèu torres de la qual sèt són rectangulars i tres pentagonals:

• Torre d'Entrada
• Torre de la Bandera o del Ciprer
• Torre de la Secretaria o del Terrat
• Torre del Baluart del León
• Torre de l'Emperador o dels Sèt Vents
• Torre sense nom, només queden les ruïnes
• Torre Noroest o Torrita Parvula
• Torre de la Presó o de Marcangione
• Torre de l'Iglésia
• Torre del Rellonge

El castell de Melfi té quatre entrades, de les quals només una és encara utilisable. La primera, situada en el noreste, prop de la Torrita Parvula, estava conectada directament en el país i ara està tapiada, i la segona, també amurallada i situada prop de la Torre de l'Iglésia, s'obri al pati, i la tercera, al suroest, prop del Baluart del León, era l'entrada principal durant l'época angevina i permetia aplegar a la fossa i la ciutat. La quarta, l'única activa, va ser inaugurada per la família Doria i servix d'accés al país a través d'un pont, un pont levadizo en l'antiguetat. L'interior, encara que transformat pels Doria, entre els sigles XVI i XVIII en un palau senyorial, encara conserva algunes de les característiques estructurals de norman-suabo estil.

Despuix de creuar el pont es pot vore una porta que conté una inscripció de el XVIII que honra els fets de Carlos V i Andrea Doria. Despuix d'entrar en el pati, és possible accedir a les caballerizas i els patis dels "corrals" i "la Mortorio", tots obres angevinas creades entre 1278 i 1281 per orde de Carlos II d'Anjou. Sempre de l'estil angevino són el "Saló del Tro" (que alberga el museu), construït en el costat nort, per baix de el "Saló de l'Armigeri". Val la pena mencionar també el "Saló de la tassa", a on varen ser proclamades les Constitucions de Melfi.

Bibliografia

• (1980) Basilicata Calàbria, Touring Editore. ISBN 88-365-0021-8.
• Licinio, Raffaele (1994). Castelli medievali, Edizioni Dedalo. ISBN 88-220-6162-4.
• (2003) Napoli, una capitale i il suo regno, Touring Editore. ISBN 88-365-2851-1.

Vore també

• Comtat de Apulia
• Tractat de Melfi
• Primera Creuada