Castell de Norwich

Castell de Norwich

El castell de Norwich (en anglés: Norwich Castle) és una fortificació real anglesa de l'época medieval construïda en la ciutat de Norwich, en el comtat de Norfolk. Va ser fundada a raïl de la conquista normanda d'Anglaterra quan Guillermo el Conquistador (r. 1066-1087) va ordenar la seua construcció perque desijava tindre un lloc fortificado en la llavors important ciutat de Norwich. S'ha provat que va ser el seu únic castell en East Anglia. És un dels llocs del patrimoni Norwich 12.

El castell ara alberga el «Museu Castell de Norwich i Galeria d'Art» (Norwich Castle Museum & Art Gallery), que té objectes significatius de la regió, especialment troballes arqueològiques.

Arquitectura

Vista actual del castell de Norwich

G. T. Clark, un anticuario i ingenier de el XIX, va descriure la gran torre de Norwich com «la torre d'homenage més ornamentada en Anglaterra». Està feta en pedra de Cauen sobre un núcleu de sílex. La torre de l'homenage té uns 29 m per 27 m i 21 m d'altura, i és del tipo de sala-torre (hall-keep), entrant en la primera planta a través d'una estructura externa cridada la torre Bigod. L'exterior està decorat en arquerías cegues.

El castell de Rising és l'únic castell que té un torreón comparable. A nivell intern, la fortalea ha segut buidada de manera que no queda res del seu traçat medieval i hi ha debats acadèmics sobre cóm seria, havent acort sobre que tenia un interior complex, en una cuina, capella, un gran saló de dos pisos, i 16 latrines.

Història

Archiu:Norwich Castle, 1845.jpg

Un gravat de mitan de el XIX del castell de Norwich de l'obra Old England: A Pictorial Museum (1845), de Charles Knight.

Archiu:Norwich Castle and cattle market.jpg

Castell de Norwich i mercat de ganado a finals del sigle XIX

El castell de Norwich va ser fundat per Guillermo el Conquistador en algun moment entre 1066 i 1075. En un principi va prendre la forma d'un motte and bailey. A principis de 1067, Guillermo es va embarcar en una campanya per a subyugar a East Anglia, i d'acort en l'historiador militar R. Allen Brown provablement va ser en esta época quan va fundar el castell de Norwich. El castell és mencionat per primera volta en 1075, quan Raúl de Guader, comte de Norfolk, es va rebelar contra Guillermo i Norwich pas a mans dels seus hòmens. Es va mamprendre el sege, que va terminar quan es va assegurar a la guarnició en promeses que no es vorien perjudicats.

Norwich és un dels 48 castells mencionats en la Domesday Survey de 1086. La construcció d'un castell en un assentament preexistente va poder haver requerit el derrocament de vàries propietats en el lloc, que en Norwich s'han estimat entre 17 i 113 cases. Les excavacions en la década de 1970 varen descobrir que el bailey del castell havia segut construït sobre un cementeri sajón. L'historiador Robert Liddiard destaca que «tirar una ullada al paisage urbà de Norwich, Durham o Lincoln és ser obligat a recordar l'impacte de l'invasió normanda». Fins a la construcció del castell de Orford a mitat de el XII en el regnat d'Enrique II, Norwich va ser l'únic castell real important en East Anglia.

La torre de pedra, que encara es conserva, provablement va ser construïda entre 1095 i 1110. Aproximadament en l'any 1100, la mota es va fer més alta i el fos que la rodeja es va profundisar. Durant la rebelió de 1173-1174, en la que els fills d'Enrique II es varen rebelar contra ell i varen començar una guerra civil, el castell de Norwich va ser posat en estat d'alerta. Hugh Bigod, ORD comte de Norfolk, va ser un dels comtes més poderosos que es varen unir al tumult contra Enrique. En 318 soldats flamencs que varen desembarcar en Anglaterra en maig de 1174, i 500 dels seus propis hòmens, Bigod va alvançar cap al castell de Norwich i ho va capturar, prenent catorze presoners per a demanar un rescat. Quan es va restablir la pau més tarde eixe any, Norwich va ser tornat a control real.

Els normandos varen dur judeus a Norwich, que varen viure prop del castell. Un cult va ser fundat en Norwich a raïl de l'assessinat d'un jove, Guillermo de Norwich, pel que varen ser culpats els judeus de la ciutat. En la Quaresma de 1190, la violència contra els judeus va esclatar en East Anglia i el 6 de febrer (dimarts de Carnestoltes) es va estendre a Norwich. Alguns varen fugir a la seguritat del castell, pero els que no ho varen fer varen ser assessinats. El Pipe Rolls, que registra els expedients de despesa real, anota les reparacions que es varen portar a terme en el castell en 1156-1158 i 1204-1205.

El castell va ser utilisat com a presó des de 1220, construint-se edificis adicionals en la part superior de la motte junt a la torre de l'homenage. Estos edificis varen ser demolits i reconstruïts entre 1789 i 1793 per sir John Soane i en 1820 es varen fer més alteracions. L'us del castell com a presó va terminar en 1887, quan va ser comprat per la ciutat de Norwich per a ser utilisat com a museu. La conversió va ser realisada per Edward Boardman i el museu va obrir les seues portes en 1895.

El forebuilding unit a la torre de l'homenage va ser derribat en 1825. Encara que la torre es conserva, la seua capa externa ha segut reparada en vàries ocasions, l'última en 1835–1839 per Anthony Salvin, en James Watson com a albañil utilisant pedra de Bath. Res dels edificis de la muralla interior o exterior sobreviu, i el pont original normando sobre el fos interior va ser reemplaçat al voltant de l'any 1825. Durant la renovació, la torre de l'homenage va ser totalment recuperada respectant fidelment l'ornamentació original.

Vore també

• Castells en Gran Bretanya i Irlanda (en la Wikipedia en anglés)
• Llistadels castells en Anglaterra (en la Wikipedia en anglés)

Referències

L'artícul de la Wikipedia en anglés arreplega les següents referències:

• (1976).«Allen Brown's English Castles».The Boydell Press.Woodbridge:
• (2004).«The Building of Orford Castle: A Translation from the Pipe Rolls, 1163–78».English Historical Review.119
• (1983).«Castellarium Anglicanum: An Index and Bibliography of the Castles in England, Wales and the Islands. Volume II: Norfolk–Yorkshire and the Islands».Kraus International Publications.London:
• (1881).«The castles of England and Wales at the Latter part of the Twelfth Century».The Archaeological Journal.38

258–276, 335–351.doi:10.1080/00665983.1881.10851987.

• (2011).«The English Castle 1066–1650».Yale University Press.London:
• (1991).«A Hand-list of Castles Recorded in the Domesday Book».English Historical Review.106

371–392.doi:10.1093/ehr/CVI.CCCCXIX.371.

• (2005).«Castles in Context: Power, Symbolism and Landscape, 1066 to 1500».Windgather Press Ltd.Macclesfield:
• Pevsner, Nikolaus, Pevsner Architectural Guides, Norfolk 1: Norwich and North-East (1962, revised Bill Wilson 1997), pp. 256–260 ISBN 0-300-09607-0
• (2006).«Medieval Norwich».Continuum.
• (1968).«Norman Castles in Britain».John Baker Publishers.
• (2003).«The Jews in Medieval Britain: Historical, Literary, and Archaeological Perspectives».Boydell Press.
• (1994).«The Motives and Politics of the Bigod Family, c.1066–1177».Anglo-Norman Studies.The Boydell Press.XVIIISSN 0954-9927.
• (1973).«Henry II».Eyre Methuen.
• ^{[enllaç trencat]}