Castell de Vilella
El Castell de Vilella, conegut localment com Castell de la Serra,[1] es va edificar sobre una gran penya redonejada de parets verticals a més de 400 metros d'altitut, a uns dos quilómetros al noroest d'Almiserat. Encara que ara pertanyga a la Safor històricament va pertànyer al Valle d'Albaida (de fet es troba a pocs metros del llímit municipal de Luchente), controlant l'estratègic pas a la Safor pel collado de Llautó. A uns pocs quilómetros del castell, també en terme de Luchente, encara poden vore's els restants del despoblat de Vilella, que cal supondre que depenia de la fortalea i a la que va donar el seu nom.[2]
És be d'interés cultural, en referència R-I-51-0010948.[3] El castell es troba enclavado dins de l'itinerari de la Ruta dels Monasteris de Valéncia, ruta monumental inaugurada en 2008, que travessa este castell per a visitar el propenc Monasteri del Corpus Christi (Luchente).
Emplaçament
[editar | editar còdic]Es troba sobre una gran penya redonejada de cota 142 metros a uns dos quilómetros al noroest de la població, dominant l'estratègic collado de Llautó, entre la serra de Benicadell i la serra de la Cufa, a pocs metros del terme municipal de Luchente, ya dins de la comarca de la Valle d'Albaida. Per este collado es passa fàcilment de la Valle d'Albaida a la Safor, i açò explica la presència de la fortificació.[3]
El topònim Vilella correspon a una partida del terme de Luchente situada a pocs quilómetros del castell a on encara es conserven restants d'antigues construccions. Se supon que este despoblat correspondria a una alquería del terme del castell que per això hauria conservat l'antic nom.[3]
Història
[editar | editar còdic]La fortalea va deure ser construïda durant el periodo almohade, a finals de el XII o principis de el XIII, tractant-se per lo tant d'una edificació tardana contemporànea del veí Castell de Xio. En la segona mitat de el XIII, és nomenat en uns pocs documents arreplegats per Bazzana i Guichard.[4]
En el moment de la conquista aragonesa, existia en el castell una guarnició depenent del Castell de Bairén, operativa durant el tumult mudéjar acaudillada per Al-Azraq, tractant-se d'un castell-refugie de l'última época andalusí. De fet, Pierre Guichard, posa l'accent en el fet de tractar-se clarament d'un castell “no cristià”, ya que segons l'autor, el propi Jaime I, en el Llibre dels Feits, cap.307, primavera de 1243, any següent a la caiguda de Valéncia, mencionava el castell de Vilella (un dels castells de roca grans i fortes) com un d'aquells que els seus alcaides o habitants negocien en ell quan entra en la Vall de Bairón.[4]
Es coneix pel Llibre dels Fets del rei Jaime I d'Aragó, que este castell estava vinculat al de Bairén.[4]
En la pacificació del territori el castell va quedar entre els dos dominis senyorials de Luchente i Palma, integrada en la ret defensiva del Benicadell o Penacadell, perdent poc a poc la seua importància estratègica que havia tingut durant els primers moments de la conquista feudal. Encara seria utilisat durant les Guerres de l'Unió en Castella de mitan de el XIV, per a ser definitivament abandonat des de llavors.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Secció 1a. Béns d'interés cultural - Generalitat Valenciana». www.ceice.gva.es. Consultat el 2020-10-09.
- ↑ https://web.archive.org/web/20120426105724/http://usuarios.multimania.es/vicolm/safor2.htm
- ↑ 3,0 3,1 3,2 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=24
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Pierre Guichard. “A el –Andalus front a la conquista cristiana” Biblioteca Nova/ Universitat de Valéncia. ISBN 84-7030-852-1; ISBN 84-370-5256-4. Depòsit llegal M-40.243-2001
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Vilella» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.