Castellum aquae
Un castellum aquae (en llatí "castell d'aigua") és un depòsit d'aigua situat en la part més alta de la ciutat, que rebia l'aigua d'un aqüeducte i ho distribuïa a la ret d'aprovisionament.
Pompeya
[editar | editar còdic]
Un dels millor conservats és el castellum aquae de Pompeya, situat prop de la Porta del Vesubio. Rebia l'aigua del aqüeducte de Serino. Tenia planta circular i una volta de 6 m de diàmetro; a l'exterior tenia planta trapezoidal. La cisterna estava dividida en tres compartimento, cada u dels quals sortia una ret d'aigua: la de les fonts, la dels edificis públics i la de les cases particulars. L'única traça artística de l'edifici consistia en un fresca situat en la paret nort que representava nimfes i divinitats fluvials.
Itálica
[editar | editar còdic]En el conjunt arqueològic de Itálica podem trobar els vestigis del castelum més gran de l'imperi Romà d'occident. En 5 m. d'altura interior i 28,4 x 14,55 m. de planta, va tindre una capacitat d'uns 900.000 litros.[1]
Procedència
[editar | editar còdic]Els aqüeductes conduïen l'aigua dels manantiales i rius fins a la ciutat, més concretament, fins a cisternes de gran capacitat a on era embassada i distribuïda a diversos punts estratègics.
Encara que és segura l'existència d'atres depòsits d'aigua en Itálica, actualment només coneixem la cisterna -"castellum aquae"- que es construïx en el context de l'urbanisació adrianea, intramuros i al suroest de les termes majors.
Descripció Tècnica
[editar | editar còdic]La cisterna està conformada per tres naus paraleles comunicades i cobertes en voltes de canó. Va ser construïda en formigó -"opus caementicium"- careado en rajoles i revestit en el seu interior en morter hidràulic -"opus signinum".
Estos depòsits principals estaven conectats a atres menors, que eixercitaven el paper de distribuïdors. Els distribuïdors, manejats per operaris, regulaven el fluix i enviaven l'aigua als edificis de destí, segons les seues necessitats particulars, a través d'una série de tubos de plom -"fistulae"-. Era un sistema eficaç -depòsits de decantament, comportes, claus combinades- controlat per un nutrit cos d'operaris especialisats.
L'aqüeducte de Itálica passava a pocs metros al suroest de la cisterna i abans de continuar cap a l'àrea meridional de l'ampliació adrianea derivava part del seu cabal fins al depòsit. Del flanc oriental d'este depòsit partia una conducció que manava l'aigua directament fins a les veïnes termes, i una atra del seu costat menor septentrional per a alcançar un punt, potser un "castellum" de distribució, en la direcció de l'amfiteatre.Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castellum aquae.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cisterna romana - Detall - Conjunt arqueològic de Itálica». www.museosdeandalucia.es. Consultat el 2024-11-05.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castellum aquae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.