Anar al contingut

Castnia eudesmia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
palometa del chagual (Castnia eudesmia)


La palometa del chagual (Castnia eudesmia) és una espècie d'arna diürna endèmica de la zona costera del nort i centre de Chile,[1] sent l'arna més gran d'eixe país en una envergadura de 7 cm en els mascles i fins a 11 cm en les femelles.[2]

Les ales anteriors són de color gris obscur, en dos bandes blancuzcas; les posteriors presenten l'àrea discal molt obscura en taques rojoses en els màrgens exteriors.[1] Esta arna destaca pel seu gran tamany i les escamas blaves, roges, negres, anaranjadas i blanques que cobrixen les seues ales i cos.

Té un interessant cicle de vida: una volta que s'han apareado, les femelles volen cap a les plantes conegudes vulgarmente com chaguales o puyas (gènero Puya, principalment Puya chilensis). Depositen els seus ous en la base d'estes plantes. Al eclosionar, les seues larves es desenrollen subsistint d'esta planta. Poden passar com orugas un o dos anys depenent de que tan ràpit siga el seu desenroll, llavors faran una galeria en l'interior del talle de la puya, ahí construiran un niu tubular d'uns 30 a 40 cm de llarc d'uns 7 o 8 cm d'ample, fet en corfa i rebujos, i dins d'este construïxen una galeria tapizada de cedixca per la qual es movilisa, en moviments del seu abdomen, des de la base fins a l'àpiç, en completar la metamorfosis, del que emergiran després com a arnes adultes.[2] Llamentablement, esta bella arna es troba en perill d'extinció.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Chester, Sharon (2008) A Wildlife Guide to Chile: 103. Princeton University Press.
  2. 2,0 2,1 Palometa del chagual Castnia psittachus Molina, 1782; Animalandia. Consultada el 2 de març de 2015.