Catedral Nova de Salamanca

Catedral Nova de Salamanca

La catedral de l'Asunción de la Verge, cridada popularment catedral Nova, és, junt en la Vella, una de les dos catedralés de la ciutat de Salamanca, en Espanya. Com a tal, és la sèu de la diòcesis de Salamanca.

Va ser construïda entre els sigles XVI i XVIII mesclant els estils gòtic tardà, renaixentista i barroc. La catedral obstenta el récort de ser la catedral més alta d'Espanya, la seua icònica Torre de les Campanes s'alça fins als 110 metros d'altura, alzanzando els 92 metros d'altura la nau central.

Història

La catedral nova es va construir entre 1513 i 1733 conservant la vella. En un principi varen pensar derruir esta, encara que es va impondre el criteri de mantindre-la oberta al cult mentres es realisava la construcció de la nova. En terminar les obres en el XVIII, varen reconsiderar l'idea de destruir-la i per eixa raó es conserva actualment. No obstant, el mur sur de la Catedral Nova es recolza sobre el mur nort de la vella, que va haver de ser reforçat cap a l'interior de l'antic temple, la nau lateral del qual va quedar parcialment reduïda en la nova construcció. La torre de la nova catedral es va construir sobre la torre de les campanes de la Catedral Vella.

• Frontera nort
  Frontera nort
• Frontera oest.
  Frontera oest.
• Frontera sur.
  Frontera sur.
• Torre.
  Torre.
• Cimborrio.
  Cimborrio.
• Interior.
  Interior.

L'idea de construir una catedral nova sorgix en el XV per l'aument demogràfic de la ciutat, especialment per la forta atracció de l'Universitat. Per tant, la Catedral Vella semblava en aquells moments «menuda, obscura i baixa». Contaven en el respal de Fernando el Catòlic, qui en 1509 va ordenar als arquitectes que havien treballat en Toledo i Sevilla, Antón Egas i Alonso Rodríguez, que anaren a Salamanca per a prendre traça del nou temple.

La catedral, despuix de diverses discussions, es va proyectar paralela a la vella, realisada en pedra franca de Villamayor i en estil gòtic. Té planta rectangular, en tres naus i dos més de capelles hornacinas. En principi la capçalera havia de terminar en girola i àbsits poligonales, pero finalment es canviaria el proyecte a l'actual, que arremata el temple en una capçalera rectangular que fa una planta de saló. La primera pedra es va posar en 1512, sent bisbe de Salamanca Francisco de Bobadilla.

Durant casi tot el XVII les obres varen estar parades. Es varen reprendre de nou en el XVIII, fins a la seua finalisació en 1733. La catedral va sofrir els efectes del terremot de Lisboa, que es va produir l'1 de novembre de 1755, quedant encara signes visibles en els clavills i vidrieres trencades. Despuix del terremot va caldre refer la cúpula (per Juan de Sagarvinaga) i reforçar el campanar, que era més esvelt, molt semblant al de la catedral de Segòvia. El campanar va sofrir greus desperfectes durant el terremot, aplegant a inclinar-se i inclús amenaçar ruïna. Despuix de consultar a varis arquitectes que varen recomanar el seu derrocament va ser, finalment, Baltasar Dreveton qui va propondre zuncharlo en huit cadenes tensades i forrar-ho en pedra en forma de talús aplegant fins al cos de campanes (uns 40 metros des del sol). De la direcció d'esta obra s'encarrega Jerónimo García de Quiñones en Manuel dels Rius. Aixina pot contemplar-se actualment, forrada de pedres i inclinada cap a un dels seus costats per efecte del terremot. Actualment esta catàstrofe es recorda en la tradició del «Mariquelo» el 31 d'octubre.

Frontera actual de la catedral vella, en la part posterior de la torre de la catedral nova. Esta torre es va construir sobre l'antic campanar de la catedral vella. En ella és visible encara un clavill originat pel terremot de Lisboa de 1755

Cap a 1812 l'eixèrcit d'ocupació francés va derribar la poma de cases situada al nort de la catedral, creant l'actual plaça de Anaya i posant de relleu la frontera nort, no preparada per a l'exhibició i poc agraciada. Este fet ha provocat que les fotos més conegudes de la catedral siguen preses des d'este costat, fent oblidar la frontera principal, molt més interessant pero situada en un carrer estret i sense suficient amplitut per a obtindre bones fotografies.

En 1887 el temple va ser declarat Monument Nacional i en 1999 Entorn de Protecció.

Característiques

Planta de la catedral nova de Salamanca (les referències que falten s'indiquen en cada apartat de l'artícul):
17 Porta de les sacristies
19 Porta sur
25 Torre, construïda sobre el campanar de la catedral vella.
26 Porta dreta
27 Portada del naiximent
28 Porta esquerra
30 Sacristia
31 Sacristia
32 Catedral vella

La catedral de Salamanca és, junt a la catedral de Segòvia, una de les dos últimes catedrals d'estil gòtic que es construïxen en Espanya. La nova catedral es va construir, continuant en el gòtic tardà dels seus orígens, entre els sigles XVI i XVIII, encara que a finals de el XVI es canviara la capçalera, pensada en una girola gòtica, per una plana i durant el XVIII s'afegiren dos elements que trencaven de forma cridanera en l'estil predominant del temple: una cúpula barroca sobre la travessia i els cossos superiors de la torre campanar. Esta torre campanar medix 92 metros d'altura.

La planta i alçat de l'edifici mantenen una uniformitat gòtica i la presència exterior de arbotantes i contraforts, aixina com l'alçat interior de les naus ho atesten.

L'interior de la catedral és molt semblant al de la catedral de Sevilla. No obstant, a pesar de que les naus laterals no estan a la mateixa altura que la central, seguint l'esquema «ad triangulum» típic del gòtic, l'iglésia dona impressió de gran amplitut i lluminositat per la compensació en altura i la consecució de l'espai interior. El triforio, típic de les construccions des del tardorrománico, se substituïx per dos tribunes corregudes en tot el perímetro de la catedral i a dos altures, lo que permet elevar encara més les naus laterals. Els pilars arrepleguen el pes de les voltes a on cada u dels nervis de les mateixes descendix fins al sol pel pilar en una prima columnilla que li ajuda a descarregar el pes. Les voltes tenen tot tipo de combinacions de nervis, combados i terceletes, que les fan molt atractives per la seua varietat i complexitat d'obra.

La torre vista de nit

Nau lateral nort

La Catedral Nova té una planta en tres naus i dos més de capelles-hornacina, que es varen terminar en 1520 per Juan Gil de Hontañón les de l'esquerra i Juan d'Àlaba les de la dreta. En 1538 Rodrigo Gil de Hontañón es convertix en el mestre d'obres de la catedral, despuix de la mort del seu pare Juan Gil de Hontañón. En principi es va proyectar una girola per a la capçalera i àbsits poligonales, pero el retart en l'obra va fer canviar el criteri pel de una capçalera plana, decisió presa en l'any 1584 pel llavors mestre major Juan Ribero de Rada, seguint el model de capçalera dissenyat per Juan d'Herrera en la Catedral de Valladolit. En 1588 es diu al mestre càntabre Juan de Nates per a la continuació de les obres.

El cimborrio original va ser alçat per Joaquín Churriguera quan es varen reprendre les obres, despuix d'estar parades durant casi tot el XVII, per falta de presupost. Es va terminar en l'any 1725 i sembla que era semblant al de la catedral de Burgos, en nervaduras i decoració barroca. El terremot de Lisboa de 1755 cuarteó la cúpula central sent substituïda per una atra neoclàssica realisada per l'arquitecte Juan de Sagarvinaga, que és la que pot contemplar-se actualment.