Catedral de Ayacucho
La Catedral de Ayacucho (també coneguda com a Catedral basílica de Santa María) és la principal catedral barroca en la ciutat homònima. Està baix propietat de l'Iglésia catòlica, i va ser declarada com Patrimoni Històric Cultural de la Nació del Perú en 1972.[1] Ubicada en la Plaça d'Armes. La seua construcció es va iniciar en 1632 i va concloure en 1672. És la més gran per ser el temple principal.
Ubicació
[editar | editar còdic]La catedral Basílica de Santa María de Ayacucho està ubicada sobre el Portal Municipal, en la prolongació del Jr. 2 de maig, en el costat oriental de la Plaça d'Armes de Ayacucho, al costat de la Municipalitat de Huamanga.
Història
[editar | editar còdic]El rei d'Espanya Felipe III va ordenar la construcció de la Catedral de Huamanga, per Real Cèdula, el 5 de juliol de 1612, en honor a la Verge de les Neus. La construcció de la Catedral se li atribuïx a Francisco Verduc, segon Bisbe de Huamanga, qui va donar inici a una edificació que va durar 40 anys, entre 1632 i 1672. Bibliográficamente se sap que el temple de Sant Cristóbal no va ser la primera iglésia de Huamanga, sino l'Iglésia Parroquial “Sant Joan Batista”, construïda en 1540 i vigent fins a el XVII en el lloc a on actualment es troba la Basílica Catedral de Ayacucho.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ AARÓN ORMEÑO. «Les iglésies de Ayacucho, joyes de l'arquitectura [VIDEO]». elcomercio.pe. Consultat el 14 de giner de 2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Ayacucho» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.