Anar al contingut

Catedral de Bayona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Catedral de Bayona (també Catedral de Sainte-Marie de Bayona) és una catedral catòlica gòtica en la ciutat de Bayona, França. És la sèu episcopal de la diòcesis de Bayona, Lescar i Oloron, i històricament ho va anar de la diòcesis de Bayona.

El lloc va estar ocupat anteriorment per una catedral romànica que va ser destruïda per dos incendis en 1258 i 1310. La construcció de la catedral actual es va iniciar en el XIII i es va concloure a principis de el XVII, a excepció de les dos torres que no es varen terminar fins a el XIX. L'estructura ha segut molt restaurada i renovada, en particular per Émile Boeswildwald, arquitecte del govern francés en el XIX, i un discípul d'Eugène Viollet-li-Duc.

La catedral es troba en el Camine de Pelegrinage de Santiago de Compostela, per lo que va ser declarada Patrimoni Mundial per l'Unesco en 1998 en el còdic 868-016.[1]

Dimensions

[editar | editar còdic]

Llongitut: 76,96 m Esgambi: 33,40 m Altura de la nau central: 26,50 m Altura dels passadiços: 12 m Altura de les torres: 70 m

Descripció

[editar | editar còdic]

Construït en pedra Mousserolles (pedra ocre) i pedra Bidache (pedra blanca), la catedral de Sainte-Marie es troba en el cor de la ciutat de Bayona, en el districte històric. Està ubicat en un tossal en vistes al riu Adur i al Nive. Pertany al radiant estil gòtic en influència de Champagne especialment en l'àbsit i el deambulatorio. Cap al sur, un claustre rectangular colindar en la catedral. La cara oest, que està front a la biblioteca municipal, anteriorment el Palau Episcopal, consistix en una gran porta i dos fleches que rodegen esta entrada. És el més recent de la catedral. El costat este, que està en el costat del Nive, és la capçalera de la catedral. El pla de la catedral és clàssic en una forma de creu, una nau i dos colaterals. Al voltant del cor, l'ambulatori s'obri en sèt capelles. La part més antiga és l'àbsit i data de el XIII. El treball de la travessia, la nau i els passadiços va tindre lloc durant el XIV.

Descripció de Victor Hugo

[editar | editar còdic]

La catedral de Bayona va ser visitada per l'escritor Victor Hugo durant el seu viage als Pirineus en 1843. Esta és la descripció que dona en el seu llibre Alps i Pirineus:

"La catedral de Bayona és una bonica i chicoteta iglésia de el XIV de yesca, tota dentellejada pel vent de l'mar. No he vist salmonetes en l'interior de les cintes de la fenestración més riques i més caprichoses. És tota la fermea de el XIV que es mescla sense gelar-la en tota la fantasia de el XV. Queden ací i allà algunes finestres belles, casi tot el XVI. A la dreta de lo que era el gran portal, vaig admirar una chicoteta baïa el disseny de la qual consistix en flors i fulls maravellosament enrolladas en roseta. [...] L'iglésia s'aborda al sur d'un gran claustre de la mateixa época, que s'està restaurant en este moment en suficient inteligència i que anteriorment es comunicava en el cor per un magnífic portal, ara amurallado i encalado. La seua ornamentació i estàtues recorden pel seu gran estil a Amiens, Reims i Chartres. Hi havia moltes tombes en l'iglésia i el claustre, que varen ser arrancades. Alguns sarcòfecs mutilats encara s'adherixen a la paret. Estan buits. No sé qué horrible pols pot reemplaçar la pols humana. Les aranyes fan girar les seues taranyines en estes cases obscures de la mort".[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Unesco. «Chemins de Saint-Jacques-de-Compostelle en France» (en francés). Unesco.org. Consultat el 25 d'agost de 2014.
  2. «Victor Hugo in Alps et Pyrénées». Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2018. Consultat el 5 d'abril de 2018.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]