Catedral de Santa María (Oloron-Sainte-Marie)
La catedral de Santa María de Oloron és un edifici religiós construït pel vescomte de Bearne Gastón IV el Creuat. Va ser la sèu episcopal de l'antiga diòcesis de Oloron, suprimida en 1802.
La seua construcció comença en 1102, any en que Gastón IV va tornar de les creuades. D'este primer estil romànic només queda la portada esculpida per dos artistes. El primer va realisar el tímpan en la representació del Descens de la creu, quatre capitelés i el mainel.
El «Mestre de Santa María», com es coneix al segon escultor, tenia un major talent encara: l'arquivolta més alta evoca el cel en els 24 vells del apocalipsis. De cada costat sorgix un grup esculpido: a l'esquerra, un mònstruo engol un home, condenat pels seus pecats, a la dreta, un cavaller chafa un enemic vençut, que la seua cara nos mostra l'espante. Estes obres seguixen sent tradicionals pel tema, pero són originals per la varietat de les actituts i el vigor de les expressions. L'atra arquivolta oferix un contrast total: consagrada a les escenes de la vida terrestre, ensenya una caça del javalí, la peixca de salmones i els diversos preparatius d'un festí: totes estes figures són sorprenents per la seua vida i naturalea.
El restant de l'edifici és d'estil gòtic, i comprén una torre campanar, dos torres quadrades i una capçalera en capelles radials.
La catedral de Oloron va ser va rebre la calificació de Monument Històric de França el 7 de març de 1939[1] i va ser inscrita en el Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1998 com una dels temples mencionats dins dels Camins de Santiago en França (868-019).[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Santa María (Oloron-Sainte-Marie)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.