Catilinarias

Catilinarias

Les Catilinarias són quatre discurss de Cicerón. Varen ser pronunciats entre novembre i decembre de l'any 63 a. C., despuix de ser descoberta i reprimida una conjura encapçalada per Catilina per a donar un colp d'Estat.

El context dels discursos

La primera catilinaria, Cessara Maccari, 1880.

Catilina, qui s'havia postulat per al càrrec de cònsul despuix de haver perdut la primera volta, va intentar assegurar-se la victòria per mig de soborns. Cicerón llavors va impulsar una llei prohibint maquinació d'este tipo. Catilina, a la seua volta, va conspirar en els seus partidaris per a matar a Cicerón i a membres clau del Senat en el dia de l'elecció. Cicerón va descobrir el complot i va pospondre la data de les eleccions per a donar temps al Senat per a discutir l'intent de colp d'Estat.
Un dia despuix de la data original de les eleccions, Cicerón va parlar al Senat sobre eixe tema i la resposta de Catilina va ser immediata i violenta. En resposta al comportament de Catilina, el Senat va emetre un senatus consultum ultimum (mida similar al estat de lloc modern) pel qual va quedar suspesa la llei regular i Cicerón, com a cònsul, va ser investit en poder absolut.
Quan finalment es varen realisar les eleccions, Catilina va tornar a perdre. Anticipant la derrota, els conspiradores ya havien juntat un eixèrcit. El pla era iniciar una insurrecció en tota Itàlia, incendiar Roma i matar a tants membres del Senat com fora possible.
Pero novament Cicerón estava al tant. El 8 de novembre, va convocar al Senat en el Temple de Júpiter Estator. Catilina va assistir també a la reunió. Va ser llavors quan Cicerón va pronunciar la Primera Catilinaria, que comença en la célebre frase ¿Fins a quàn abusaràs, Catilina, de la nostra paciència? (Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?).

Primera Catilinaria: Oratio in Catilinam Primera in Senatu Habita

En contra de lo que era habitual en els discursos del Senat, la primera Catilinaria és relativament breu —aproximadament 317 renglons en llatí— i va directament al gra, carint d'exordio. El discurs comença en una de les frases més recordades i famoses de Cicerón:

Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet? Quem ad finem sese effrenata iactabit audàcia?

¿Fins a quàn abusaràs, Catilina, de la nostra paciència? ¿Fins a quàn esta locada teua seguirà rient-se de nosatres? ¿Quàn acabarà esta desenfrenada gosadia teua?

Catilina estava presente quan Cicerón va pronunciar el discurs en el temple de Júpiter Estator; en entrar en el mateix, els demés senadors es varen apartar d'ell i ho varen deixar solament en el seu escan. Catilina va tractar de replicar el discurs, pero els senadors ho varen interrompre una i una atra volta, acusant-ho de traïdor. Tants varen ser els insults que varen abocar contra Catilina, que este va tindre que eixir corrent del Senat, i poc despuix va abandonar la ciutat i es va dirigir al campament de Manlio, qui estava al mando de l'eixèrcit rebel. Al sendemà, Cicerón va cridar a reunió al Senat i va pronunciar la seua Segona catilinaria.