Cattleya maxima

Archiu:Cattleya maxima Orchi 01.jpg

Cattleya maxima (Cattleya maxima)

La Cattleya maxima és una espècie que pertany al gènero de les Cattleya, orquídees epífitas i pertany al grup conegut pels cultivadores i aficionats a les orquídees “Cattleyas unifoliadas” (Cattleyas en pseudobulbos d'un sol full), conjunt d'espècies del com provenen les Cattleyas de major valor florístico ornamental, aixina com els pares dels actuals híbrits complexos moderns tipo Cattleya (Potinara, Sophrolaeliocattleya, Brassoleaeliocattleya, Laeliocattleya i Brassocattleya).

Distribució

La Cattleya maxima es troba en els boscs secs i tropicals d'Equador i Perú. Assente en Equador més abundant la seua distribució geogràfica, trobant-la en les províncies de l'Or, Guayas, Loja, Santa Elena, Manabí i Els Rius. Segons l'ubicació de la Cattleya maxima varia la tonalitat de les seues flors. En estat selvat és possible trobar, pero són molt escasses, tonalitats alba, semialba i coerulea (tonalitats que li les presumix extintes en la naturalea).

Característiques de l'espècie

Esta espècie s'inclou en les coleccions en molta menys freqüència de la que mereixeria. Els pseudobulbos tenen forma de bastó, plans d'uns 25 cm de llarc i terminen en un full estret que pot medir més de 20 cm de llongitut. Les flors quadren en el nom genèric (ya que no hi ha moltes Cattleyas que puguen competir en esta en altura) i medixen 15 cm de llongitut. Cada mechó pot tindre més de 8 flors. El llavi és llarc i tubular, en la vora ondulada, i és de color groc en nervaduras de color púrpura intens o taronja en l'interior. Els atres tépals són púrpura clar, en les vores rullades. El cultiu no és difícil. L'estació de flor aplega en un temps favorable per als cultivadores europeus. Les flors apareixen entre autumne i hivern, un temps en poca llum. La C. maxima procedix de la base de les montanyes dels Vages de Perú, Equador i Colòmbia.

Hàbitat de la planta

Normalment és considerada com una espècie de les selves, boscs que inclús en época de sequia es beneficien d'una constant boira terrera que permet precipitacions en estació seca i una humitat 70-80% constant. No obstant en gran part de la seua àrea de distribució es pot trobar abundantment en boscs montanos humits i inclús en el bosc tropical sec, aixina com alguns boscs semicaducifolios i caducifolios a on la humitat relativa fàcilment pot caure a 40-50% durant parts de l'any i deu soportar un periodo de sequia de 3 a 4 mesos. És una espècie de climes càlits a on les temperatures mínimes nocturnes en els mesos més frets rarament baixen de 14 °C, i les temperatures màximes diürnes en els mesos més calents apleguen fins als 30 °C.

L'espècie creix formant colónies tant sobre roques, a on es beneficia del detritus acumulat en elles, com sobre varis gèneros d'arbres. Quan creix sobre roques, normalment es troba relativament exposta encara que protegida per la vegetació circumdant. En el cas de créixer sobre arbres, lo que és més usual, ho fa prop de fonts d'aigua (rieres i rieres estacionals) o en clars del bosc sobre el dosel arbòreu, a on pot obtindre molta claritat i protegir-se al mateix temps del sol directe.

Cultiu

• Llum

Són orquídees que requerixen molta llum, se'ls pot expondre a la llum casi directa (llum tamizada per un visillo o cortina adequada).

• Temperatura

Volen temperatures altes i una diferència entre el dia i la nit d'uns 14 °C, temperatures diürnes entre els 25-30 °C i nocturnes no inferior a 14-15 °C.

• Recs

Humitat alta, per damunt del 50% i bona ventilació, pero no expondre a corrents d'aire. Rec abundant quan toc, pero necessiten estar seques quan es torne a regar, sino es podrixen les raïls. Quan estiga en periodo de repòs, el rec deu ser molt escàs i no es deu abonar. En época de creiximent es deu regar una volta per semana com a mínim; pero el rec sempre depén del lloc a on estiga, el grau d'humitat i ventilació, tipo de substrat i temperatura.

• Abonat

L'abonat deu fer-se igualment una volta per semana, pero molt diluït.

Estat de Conservació de l'Espècie

Esta espècie està en perill d'extinció per destrucció del seu hàbitat, per la qual cosa una gran cantitat cultivadores i d'institucions equatorianes estan tractant de multiplicar-la i reintroducirla en el seu hàbitat.

Inflorescència

La inflorescència apareix des de l'àpiç del pseudobulbo en 5 a 13 flors grans de color rosat - lila en nervaduras en diferents tons púrpura o més clares en el llavi.

Taxonomia

Cattleya maxima va ser descrita per John Lindley i publicat en The Genera and Species of Orchidaceous Plants 116. 1831.

Etimologia

Cattleya: nom genèric otorgat en honor de William Cattley orquideólogo aficionat anglés,

maxima: epítet latino que significa "màxima, gran".

Sinonímia

• Cattleya malouana Linden
• Cattleya malouana L. Linden & Rodigas
• Cattleya maxima var. aphlebia Rchb.f.
• Cattleya maxima var. backhousii Rchb.f.
• Cattleya maxima var. hrubyana L.Linden & Rodigas
• Cattleya maxima var. marchettiana B.S.Williams
• Epidendrum maximum (Lindl.) Rchb.f.

Vore també

• Terminologia descriptiva de les plantes
• Anex:Cronologia de la botànica
• Història de la Botànica
• Polinisació en orquídees
• Característiques de les orchidáceas

Bibliografia

1. Dodson, C.H. & A.H. Gentry. 1978. Flora of the Riu Palenque Science Center: Els Rius Province, Equador. Selbyana 4(1–6): i–xxx, 1–628.
2. Dodson, C.H. & P.M. Dodson. 1980. Orchids of Equador. Icon. Pl. Trop. 1: 1–100.
3. Dodson, C.H. & R. Escobar Restrepo. 1994. Aa–Dracula. 1: 11–207. In C.H. Dodson & R. Escobar Restrepo Native Ecuad. Orchids. Editorial Tossal, Medellín.
4. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
5. Schweinfurth, C. 1960. Orchidaceae, Orchids of Peru. Fieldiana, Bot. 30(3): 533–786.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cattleya maxima.
• Wikispecies té un artícul sobre Cattleya maxima.