Anar al contingut

Cavall d'octubre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Chariot racing bas-relief - Musée gallo-romain de Fourvière (Lyon).jpg
Cavall d'octubre
Archiu:Cosa Mars horse 590003.jpg
Moneda en Mart i un cavall embridado (Cosa, Etruria, 273-250 a. C.).
Archiu:Altar Mars Venus Massimo n4.jpg
Cupidos i una biga, relleu d'un altar trajánico de Venus i Mart, més vesprada rededicado a Silvano.

El Cavall d'octubre (llatí Equus October) en l'antiga religió romana consistia en un sacrifici d'un cavall dedicat al deu Mart que es realisava cada 15 d'octubre, coincidint en el final de la temporada agrícola i militar.[1]

El ritual tenia lloc durant una de les tres festes de carreres de cavalls que es mantenien en honor a Mart, sent les atres dos, les Equirria, que se celebraven el 27 de febrer, la primera i el 14 de març, la segona Equirria.[2]

La carrera se celebrava en el Camp de Mart (Campus Martius), l'àrea de Roma que duya el nom de Mart, davant les muralles servias. Els millors parells de cavalls corrien tirant de carros (bigae) per a conseguir la victòria. El cavall de la dreta de l'equip guanyador es convertia en el "cavall d'octubre", se li coronava en una guirnalda feta de pa i era traspassat a continuació per una llança ritual, pel flamen Martialis, el sacerdot de Mart, i després sacrificat.

El cap del cavall (caput) i la coa (cauda) eren tallades i utilisades per separat en les dos parts de la cerimònia que es portava a terme a continuació:

  • El cap era pretés pels dos barris de la Via Sacra i la Subura, els hòmens de la qual contenien en una carrera a peu pel seu dret a exhibir-la. Si la victòria era dels de la Via Sacra, el cap es clavaria en el mur exterior de la Regio i si els de Subura eren els vencedors, el cap s'expondria en la Torre Mamilia.
  • La coa, encara sagnant, era duta a la llar sagrada de la Regio per a rosar en la seua sanc l'entrada sobre el sagrat cor de Roma i empleada en ritos de la divinitat.[3]

Antecedents

[editar | editar còdic]

Existixen antigues referències sobre el Equus October durant més de sis sigles: la primera és la del historiador grec Timeo (III), que va vincular el sacrifici al cavall de Troya i a la reivindicació dels romans a la descendència troyana, a l'última en el Calendari de Filócalo (any 354), a on es constata que se seguix celebrant, inclús en els temps en que el cristianisme s'estava convertint en la religió dominant de l'Imperi. La majoria dels estudiosos veuen una influència etrusca en la formació de les cerimònies.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. John Scheid, An Introduction to Roman Religion, traduït per Janet Lloyd (Indiana University Press, 2003), p. 51–52 . Consultat el 13 d'octubre de 2012.
  2. Hendrik Wagenvoort, "The Origin of the Ludi Saeculares" en Studies in Roman Literature, Culture and Religion (Brill, 1956), p. 224 consultat el 13 d'octubre de 2012.
  3. Robert E. A. Palmer, Studies of the Northern Campus Martius in Ancient Rome (American Philosophical Society, 1990), p. 16, 33, 35, 52.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Jens Henrik Vanggaard, The October Horse, Temenos, 15 (1979) p. 81–95.
  • Fernando Quesada Sanz. Sobre cavalls, cavallers i sacrificis cruents en la Roma republicana i en Hispania En Animals simbòlics en el Història. Madrit: Ed. Síntesis. 2012.


Referències

[editar | editar còdic]